Lluny de la pedra i de l'aigua,
ombra d'una ombra el record,
tota una vida, memòria,
fulles dels arbres del bosc.
Desnua l'amor molts nusos,
més que no hauria pensat,
aquest amor necessari
que em lliga i que m'ha lligat.
Encarat sempre amb el vent
a contracorrent m'he fet
i vivint tots els meus dubtes
aquí sóc, aquí vull ser.
Però el temps, però la vida,
però el país i la sort,
la quotidiana mentida,
rostre clement de la mort.
La mar veu ara serena
la pena lleu que m'ha pres,
el cel se la menjaria
perquè em posés ben content.
Però el temps, però la vida,
però el país i la sort,
la quotidiana mentida,
rostre clement de la mort.
Lluny de la pedra i de l'aigua,
ombra d'una ombra el record,
tota una vida, memòria,
fulles dels arbres del bosc..
|
