Qui té anguila per la cua
i la dona per la fe,
bé pot dir que res no té.
Qui escriu en l'aigua corrent,
i en fortuna ha confiat,
i pren fe d'un renegat
i de l' aire el fonament,
del que és orat document,
d'alguna dona la fe,
bé pot dir que res no té.
Qui pren de l'irós paciència
també el trastejar dels rems
i lo fruit de tots extrems,
i del lleó la clemència,
de la cabra l'abstinència,
de la dona la mercè,
bé pot dir que res no té.
Qui s' obliga a lligar fum
i a traure cera del foc,
i tornar lo negre groc,
sense ferro traure llum,
i, fora de tot costum,
la dona que vulga bé,
bé pot dir que res no té.
|
