On és lo lloc, on ma pensa repose?
On serà, on, que mon voler contente?
Ab escandall jo cerc tot fons e tente
e port no trob on aturar-me gose.
Lo que dabans de tot vent me guardava
és envers mi cruel platja deserta;
vagabund vaig la casa qui m'és certa;
traball és gran en part on jo vagava.
On és aquell delit, quan jo pensava
esser amat de la qui m'entenia
tot mon voler i el seu no em defenia
d'amar en tant com son poder bastava?
Oh folla amor, malament se arrisca
qui per virtuts vol amar nulla dona:
sa calitat i el lloc la fan ser bona,
car, en raó, ¿qual serà la que hi visca?
Ja res del món dolor no em pot defendre,
perdut és ja tot lo goig de mon viure,
a mes amics de tristor puc escriure,
no em basta temps a poder-me'n reprendre.
Oh folla amor, malament se arrisca
qui per virtuts vol amar nulla dona:
sa calitat i el lloc la fan ser bona,
car, en raó, ¿qual serà la que hi visca?
On és lo lloc, on ma pensa repose?
On serà, on, que mon voler contente?
Ab escandall jo cerc tot fons e tempte
e port no trop on aturar-me gose.
|
