Mig perdudes les paraules,
les coses mig amagades
i els homes meitat gest, meitat silenci.
Per camps i ciutats, la por
va fent callar una a una
les veus dels vius i dels morts.
I els homes meitat gest, meitat silenci.
Però no pot ser sempre,
però no és per sempre,
però no serà sempre.
També som vida nosaltres
amb els nostres silencis
i les nostres paraules,
amb les nostres cases fetes
de treball i d'esperances.
Mig perdudes les paraules,
les coses mig amagades
i els homes, i els homes, i els homes...
|
