395px

Primer mundo

Agraviats

Primer món

Al principi de tot quan en un estrany sorteig amb la vida vam ser premiats , vam néixer sense falta de res i a l'hora sense res que ens sobrara. Sortirem al carrer, i entre casa i casa una mà assomava des d'un rostre quiet, amb uns ulls ferits i suplicants que ens llançaven mirades demanant-nos la vida.

I vam veure com la persiana que enfoscava els nostres ulls s'obrí de sobte, i ens fa veure el que és la vida, la seva vida, dia a dia, nit rere nit.
I així ciutat a ciutat, carrer rere carrer, entre monuments i obres d'art que mires amb passivitat, apartant-nos del riu de la misèria, sentint fluir la seva viscositat al ser conscients d'alló que ningú vol mirar, creure que existeix, però si tots ens submergirem en aquest mon de dolor, el férem nostre intentaríem , canviar la realitat .

I vam veure com la persiana que enfoscava els nostres ulls s'obrí de sobte, i ens fa veure el que és la vida, la seva vida, dia a dia, nit rere nit.

Primer mundo

Al principio de todo, cuando en un extraño sorteo con la vida fuimos premiados, nacimos sin falta de nada y al mismo tiempo sin nada que nos sobrara. Salimos a la calle, y entre casa y casa una mano asomaba desde un rostro tranquilo, con unos ojos heridos y suplicantes que nos lanzaban miradas pidiéndonos la vida.

Y vimos cómo la persiana que oscurecía nuestros ojos se abrió de repente, y nos hizo ver lo que es la vida, su vida, día a día, noche tras noche.
Y así ciudad tras ciudad, calle tras calle, entre monumentos y obras de arte que miramos con pasividad, apartándonos del río de la miseria, sintiendo fluir su viscosidad al ser conscientes de lo que nadie quiere mirar, creer que existe, pero si todos nos sumergiéramos en este mundo de dolor, lo haríamos nuestro e intentaríamos cambiar la realidad.

Y vimos cómo la persiana que oscurecía nuestros ojos se abrió de repente, y nos hizo ver lo que es la vida, su vida, día a día, noche tras noche.

Escrita por: