395px

LUNA BLANCA

Al. Lèrgiques Al Pol. Len

LLUNA BLANCA

No sé com portar tot el que em passa
No he pogut parar si he de cantar
És un buit tan gran el que m’abraça
Vull recordar la teva veu al meu costat

Mira amb els meus ulls la lluna blanca
M’ha portat al cap
Un segon tan clar com l’enyorança
De les teves mans

A vegades sec i el món avança
M'he quedat somiant i et vull trobar
Com parlava la teva mirada
Ningú podrà tornar-me a mirar igual

Mira amb els meus ulls la lluna blanca
M’ha portat al cap
Un segon tan clar com l’enyorança
De les teves mans

Mira com volen dalt del cel
Per si et perds t’avisen
Tens tot el temps si mai et venç
Pots estar tranquil·la
Mira com volen dalt del cel
Ells també l'enyoren
Al pas del
Tens tot el temps si mai et venç
Dibuixo una escala
Per si tu hi ets, per si ens trobem

Vius dalt de l’aire no sé com trobar-te
Jo atrapada en el fang
Tu en el teu núvol blanc

LUNA BLANCA

No sé cómo llevar todo lo que me pasa
No he podido parar si tengo que cantar
Es un vacío tan grande el que me abraza
Quiero recordar tu voz a mi lado

Mira con mis ojos la luna blanca
Me ha traído a la mente
Un segundo tan claro como la añoranza
De tus manos

A veces me seco y el mundo avanza
Me he quedado soñando y te quiero encontrar
Como hablaba tu mirada
Nadie podrá mirarme igual

Mira con mis ojos la luna blanca
Me ha traído a la mente
Un segundo tan claro como la añoranza
De tus manos

Mira cómo vuelan alto en el cielo
Por si te pierdes te avisan
Tienes todo el tiempo si nunca te vence
Puedes estar tranquila
Mira cómo vuelan alto en el cielo
Ellos también te extrañan
Al paso del
Tienes todo el tiempo si nunca te vence
Dibujo una escalera
Por si tú estás, por si nos encontramos

Vives en el aire no sé cómo encontrarte
Yo atrapada en el barro
Tú en tu nube blanca

Escrita por: Ona Salabert / Berta Batiste / Emma Dotres / Maria Riba / Joana Subirats / Marina Rico