395px

Hogares del Norte

Anegats

Homes Des Nord

No hi ha hagut temps per a sa famili des nord,
Mentre ses hores passaven ràpid d'infant eren allà
Poques memòries tenc de sa famili des nord,
M'hi aferr ben fort.

Tan fort com s'arrel que cruia sa roca,
I puja sa soca per damunt de sa poca història que allà hi
Tenc.

Però sé que me queda sa sang dels homes des nord. des nord.
I jo tant innocent pensava:
"tanmateix, ja sé d'on vénc, ben mallorquí som jo,
I no hi tenc cap feina amb els homes des nord".

Quina errada! quina errada pensar que per no veure'ls no
T'estimen tant i que,
Com que són lluny no van amb tu.
Però ells me veien cada dia, i a ses meves germanes,
A ses fotos que hi havia per tota sa casa;
Fotos que jo ni sabia que tenien,
Però que eren cada dia es record en es nord.

I vaig tornar amb mon pare,
I una imatge gravada venia amb jo!
Ja sense vida te dic "adéu!" tia i te deman perdó.

Quina errada reparar que sa vida és lo que passa mentre
Fas plans
Per anar a estar amb aquell familiar fins que ja és massa
Tard.

Dins un potet te vaig deixar dins es nitxo,
I, com si fos un capritxo
Els arbres amb es vent te deien adéu.
Vares deixar masses cabells a sa pinta i també aquella
Cinta amb ses veus dels homes des nord.

Quina errada! quina errada! deixar que passi es temps
Sense aprofitar més moments,
Que pocs que en tenc dins sa meva ment!

I n'aïda riu dins na catalina, amb sa mateixa alegria, i
Ses hortènsies florides duraran.
I aquell vell amb nom d'ocell de rapinya i amb es geni
Sensible, volarà....
....més alt que mai! que mai!!

Hogares del Norte

No hubo tiempo para la familia del norte,
Mientras las horas pasaban rápido de niño estaban allí,
Pocas memorias tengo de la familia del norte,
Me aferro fuertemente.

Tan fuerte como la raíz que cruzaba la roca,
Y sube el tronco por encima de la poca historia que allí tengo.

Pero sé que me queda la sangre de los hogares del norte, del norte,
Y yo tan inocente pensaba:
"de todos modos, sé de dónde vengo, soy muy mallorquín,
Y no tengo nada que ver con los hogares del norte".

¡Qué error! ¡qué error pensar que por no verlos no te aman tanto y que,
Como están lejos no van contigo!
Pero ellos me veían cada día, y a mis hermanas,
A las fotos que había por toda la casa;
Fotos que yo ni sabía que tenían,
Pero que eran cada día el recuerdo en el norte.

Y volví con mi padre,
¡Y una imagen grabada venía conmigo!
Ya sin vida te digo "adiós" tía y te pido perdón.

¡Qué error reparar que la vida es lo que pasa mientras
Haces planes
Para ir a estar con aquel familiar hasta que ya es demasiado tarde.

En un frasco te dejé en la noche,
Y, como si fuera un capricho,
Los árboles con el viento te decían adiós.
Dejaste demasiados cabellos en la almohada y también aquella
Cinta con las voces de los hogares del norte.

¡Qué error! ¡qué error! dejar que pase el tiempo
Sin aprovechar más momentos,
¡Qué pocos que tengo en mi mente!

Y aún ríe dentro de Catalina, con la misma alegría, y
Las hortensias florecidas durarán.
Y aquel viejo con nombre de ave rapaz y con el genio
Sensible, volará....
....¡más alto que nunca! ¡que nunca!!

Escrita por: