395px

Alpinistas-samuráis

Antònia Font

Alpinistes-samurais

Un cigarro, un tallat,
No són temes de gran densitat, giren es ventiladors.
Una falta personal, tantes baixes en es meu sofà,
Mil-cent-cinquanta condons.
Alpinistes-samurais, coses més rares mos han de passar.
Qui em sabria contestar com és un dia just apunt d'acabar.
Un principi d'estació, de cabines per telefonar,
Xerrava amb es contestador.
Un indici de final, previsions males de calcular.
Qui em sabria contestar com és un dia just apunt d'acabar.
I un àngel desplega ses ales i deixa el cel ple de claror,
I un pern de satèl.lit travessa paisatges
I capses de retoladors.
Ses flors se despinten des arbres i es ules les perden del tot,
Ses albes vesteixen sa pura matèria
Des gremi de sa construcció.
Una foto, manatials, aumentam es nivell d'expulsions,
Beus aigua des meus grifons.

Alpinistas-samuráis

Un cigarrillo, un café cortado,
No son temas de gran densidad, giran los ventiladores.
Una falta personal, tantas bajas en mi sofá,
Mil ciento cincuenta condones.
Alpinistas-samuráis, cosas más extrañas nos han de pasar.
Quién me sabría contestar cómo es un día justo a punto de acabar.
Un principio de estación, de cabinas para llamar por teléfono,
Hablaba con el contestador.
Un indicio de final, previsiones malas de calcular.
Quién me sabría contestar cómo es un día justo a punto de acabar.
Y un ángel despliega sus alas y deja el cielo lleno de claridad,
Y un perno de satélite atraviesa paisajes
Y cajas de marcadores.
Las flores se desprenden de los árboles y las olas las pierden por completo,
Las albas visten la pura materia
Del gremio de la construcción.
Una foto, manantiales, aumentamos el nivel de expulsiones,
Bebes agua de mis grifos.

Escrita por: