Dins aquest iglú
Es meu desert, sempre es meu desert,
ses flors són margalides.
Un sol en blanc, cases, oceans, ses algues són marines.
Tancam es ulls, imaginam fosca i silenci totals.
Espai obert, fins i tot el cel, són platges infinites.
Es aliments més primordials, falta i defecte brutals.
Ses coses no són fàcils per ningú dins aquest iglú
tan descongelat, tanta longitud,
tan ple de finals, tan privat de tu.
Es meu desert, sempre es meu desert,
són cactus, són espines.
Un sol en blanc, ficus vegetals, ses plantes signifiquen.
Ses coses no són fàcils per ningú dins aquest iglú
tan descomunal, ple de calabruix,
tanta llibertat, tanta magnitud.
Inside this igloo
It's my desert, always my desert,
the flowers are daisies.
A white sun, houses, oceans, the seaweed is marine.
We close our eyes, imagine total darkness and silence.
Open space, even the sky, are infinite beaches.
The most primal nutrients, brutal lack and defect.
Things are not easy for anyone inside this igloo
so thawed, so long,
so full of endings, so deprived of you.
It's my desert, always my desert,
they're cacti, they're thorns.
A white sun, vegetal figs, the plants mean.
Things are not easy for anyone inside this igloo
so colossal, full of confusion,
so much freedom, so much magnitude.