395px

Dentro de este iglú

Antònia Font

Dins aquest iglú

Es meu desert, sempre es meu desert,
ses flors són margalides.
Un sol en blanc, cases, oceans, ses algues són marines.
Tancam es ulls, imaginam fosca i silenci totals.
Espai obert, fins i tot el cel, són platges infinites.
Es aliments més primordials, falta i defecte brutals.
Ses coses no són fàcils per ningú dins aquest iglú
tan descongelat, tanta longitud,
tan ple de finals, tan privat de tu.
Es meu desert, sempre es meu desert,
són cactus, són espines.
Un sol en blanc, ficus vegetals, ses plantes signifiquen.
Ses coses no són fàcils per ningú dins aquest iglú
tan descomunal, ple de calabruix,
tanta llibertat, tanta magnitud.

Dentro de este iglú

Es mi desierto, siempre es mi desierto,
sus flores son margaritas.
Un sol en blanco, casas, océanos, sus algas son marinas.
Cerramos los ojos, imaginamos oscuridad y silencio total.
Espacio abierto, incluso el cielo, son playas infinitas.
Los alimentos más primordiales, falta y defecto brutales.
Las cosas no son fáciles para nadie dentro de este iglú
tan descongelado, tanta longitud,
tan lleno de finales, tan privado de ti.
Es mi desierto, siempre es mi desierto,
son cactus, son espinas.
Un sol en blanco, ficus vegetales, las plantas significan.
Las cosas no son fáciles para nadie dentro de este iglú
tan descomunal, lleno de calabruix,
tanta libertad, tanta magnitud.

Escrita por: