Càpsula D'emergència
A les mires del cel,
Ones ultraviolades, infraroges.
Entre el submarinista i el peix que no sap on va,
Entre els ossos calcificats, cèl·lules.
Bullen partícules d'h2o al sòtil despintat,
Entre sistemes solars, entre l'espai perdut.
L'astronauta camina amb la seguretat de saber
Que els ampers són el voltatge partit per la resistència.
Camina sense escrúpols per ser com és,
I no s'expressa obertament perquè no pot.
És així, l'astronauta,
I es mira el cel desconcertat:
Ones alfa, ones gamma.
Cápsula de Emergencia
En las miradas del cielo,
Ondas ultravioletas, infrarrojas.
Entre el buzo y el pez que no sabe a dónde va,
Entre los huesos calcificados, células.
Bullen partículas de h2o en el tejado desgastado,
Entre sistemas solares, entre el espacio perdido.
El astronauta camina con la seguridad de saber
Que los amperios son el voltaje dividido por la resistencia.
Caminando sin escrúpulos para ser como es,
Y no se expresa abiertamente porque no puede.
Así es, el astronauta,
Y mira el cielo desconcertado:
Ondas alfa, ondas gamma.
Escrita por: Joan Miquel Oliver