Es Far de Ses Salines
Encara té sa clau des far on treballava,
Encara té sa clau d'ençà que el jubilaren,
Agafa sa bicicleta d'un fill seu, una mountain bike,
I fa un poc de voltera per no passar davant sa tercera edat,
I enfila sa carretera des far de ses salines,
I enfila sa carretera i duu es canet darrere, darrere,
Hi ha trull de contrabando, un truller.
Ja s'ha tancat sa nit i puja a dalt de tot,
Se corda s'anorac i obre un finestró.
Per falta de lluna, venus se reflexa a la mar,
Es ulls té ple d'estrelles de tant de cavil·lar,
I pensa que només és a damunt una de tantes,
Es ulls té ple d'estrelles de tant de mirar-les.
"oh, mirau, mirau, si n'hi ha... quantes".
El Faro de Ses Salines
Aún tiene la llave del faro donde trabajaba,
Aún tiene la llave desde que se jubiló,
Toma la bicicleta de su hijo, una mountain bike,
Y da un paseo para no llegar a la tercera edad,
Y toma la carretera hacia el faro de Ses Salines,
Y lleva el canasto detrás, detrás,
Hay un montón de contrabando, un contrabandista.
Ya se ha cerrado la noche y sube hasta arriba,
Se abrocha el anorak y abre una ventana.
Por falta de luna, Venus se refleja en el mar,
Sus ojos están llenos de estrellas de tanto cavilar,
Y piensa que solo está sobre una de tantas,
Sus ojos están llenos de estrellas de tanto mirarlas.
'Oh, mira, mira, si hay... cuántas'.
Escrita por: Joan Miquel Oliver