Estendre Sa Roba
Jo, sense anar més enfora,
Som es primer que necessit
Que me facin passar ses hores
Amb un mínim de certesa
Que sa vida és qualque cosa.
Jo surt a estendre sa roba
I me tir per es balcó i sé volar,
I no sempre me va bé,
I no sempre me pens que no cauré.
Antenes, terrats,
Carrers d'abril assolellats,
Llençols eixuts amb suavitzant.
Un camp de blat
Fa ones amb es vent,
Jo m'he tancat dins jo mateix.
Jo, sense anar més enfora,
Som es primer que necessit
Que me facin passar ses hores
Amb un mínim de certesa
Que sa vida és qualque cosa.
Dins un ull tenc ses idees,
Dins un altre ses diarrees.
Antenes, terrats,
Carrers d'abril assolellats,
Llençols eixuts amb suavitzant.
Un camp de blat
Fa ones amb es vent,
Jo m'he tancat dins jo mateix.
Antenes, terrats,
Carrers d'abril assolellats,
Llençols eixuts amb suavitzant.
Un camp de blat
Fa ones amb es vent,
M'he equivocat,
No sé què he fet.
Colgando la ropa
Yo, sin ir más lejos,
Soy el primero que necesita
Que me hagan pasar las horas
Con un mínimo de certeza
De que la vida es algo.
Salgo a colgar la ropa
Y me tiro por el balcón y sé volar,
Y no siempre me va bien,
Y no siempre pienso que no caeré.
Antenas, azoteas,
Calles de abril soleadas,
Sábanas secas con suavizante.
Un campo de trigo
Hace olas con el viento,
Me he encerrado en mí mismo.
Yo, sin ir más lejos,
Soy el primero que necesita
Que me hagan pasar las horas
Con un mínimo de certeza
De que la vida es algo.
En un ojo tengo las ideas,
En otro las diarreas.
Antenas, azoteas,
Calles de abril soleadas,
Sábanas secas con suavizante.
Un campo de trigo
Hace olas con el viento,
Me he equivocado,
No sé qué he hecho.