395px

Baleareninseln

Antònia Font

Islas Baleares

Surt es sol a ciutat, de color carabassa és sa catedral,
Sa calitja se mescla amb es fum d´un vaixell d´iscomar.
S´edifici de gesa se desmorona, cauen reflexos damunt s´arena
Des vidres daurats, faraones obres de temps passats.

Todos diferentes,
No hay dos iguales,
Un montón de gentes.
Islas baleares, oh, no,
Islas baleares, oh, yeah, islas...

Crema es sol a ciutadella per sant joan,
Sona es jaleo, hi ha molts de cavalls,
Kas de llimona i gin xoriguer,
Sa gent s´emociona i tira es capell,
Es darrer toc de flabiol,
"fins l´any que ve si déu vol!".

Cau es sol a la savina,
A contrallum es far de barbaria,
A sant ferran sa fonda pepe,
Es taller de formentera guitars.

Todos diferentes,
No hay dos iguales,
Un montón de gentes.
Islas baleares, oh, no,
Islas baleares, oh, yeah,
Islas baleares, oh, no,
Islas baleares, oh, yeah, islas...

Baleareninseln

Die Sonne geht in der Stadt auf, die Kathedrale leuchtet orange,
Die Hitze vermischt sich mit dem Rauch eines Fischerboots.
Das Gebäude aus Gras zerfällt, Reflexionen fallen auf den Sand,
Von goldenen Fenstern, pharaonische Werke aus vergangenen Zeiten.

Alle sind verschieden,
Es gibt keine zwei Gleichen,
Ein Haufen von Menschen.
Baleareninseln, oh, nein,
Baleareninseln, oh, ja, Inseln...

Die Sonne brennt in Ciutadella zu Sant Joan,
Es ertönt das Jaleo, es gibt viele Pferde,
Zitronenlikör und Gin Xoriguer,
Die Leute sind begeistert und werfen ihren Hut,
Der letzte Klang der Flöte,
"Bis zum nächsten Jahr, wenn Gott will!".

Die Sonne geht in La Savina unter,
Im Gegenlicht der Leuchtturm von Barbaria,
In Sant Ferran die Fonda Pepe,
Die Werkstatt von Formentera, Gitarren.

Alle sind verschieden,
Es gibt keine zwei Gleichen,
Ein Haufen von Menschen.
Baleareninseln, oh, nein,
Baleareninseln, oh, ja,
Baleareninseln, oh, nein,
Baleareninseln, oh, ja, Inseln...

Escrita por: Joan Miquel Oliver