395px

La Vida del Astronauta

Antònia Font

La Vida de L'astronauta

I aquesta és sa vida de s'astronauta
Que sura entre espais orbitals,
Sa tecnologia ha estat una trampa,
Tenc es nervis destrossats.

Perdut entre formes que no conec:
Ses plantes són negres, el cel és verd,
Es peixos caminen, volen es cans,
Quan passen me diuen "hola, què tal".

I amb tal diversificació de gent
S'estratosfera té molt d'ambient,
Es bars de copes sempre van plens
I mai se buiden es bars de gais.

Me'n vaig a un planeta desconegut,
M'assec a una platja amb sa nit damunt,
Estels, nebuloses, immensitat,
Tot sol dins s'arena he clavat es guants.

I amb tal diversificació de gent
S'estratosfera té molt d'ambient,
I es ministeri de medi ambient
Demà inaugura un bar d'ambient.

I amb tal diversificació de gent
S'estratosfera té molt d'ambient,
Es bars de copes sempre van plens
I mai se buiden es bars de gais.

La Vida del Astronauta

Y esta es la vida del astronauta
Que flota entre espacios orbitales,
La tecnología ha sido una trampa,
Tengo los nervios destrozados.

Perdido entre formas que no conozco:
Las plantas son negras, el cielo es verde,
Los peces caminan, vuelan los perros,
Cuando pasan me dicen 'hola, ¿qué tal?'.

Y con tanta diversidad de gente
La estratosfera tiene mucho ambiente,
Los bares de copas siempre están llenos
Y nunca se vacían los bares de gays.

Me voy a un planeta desconocido,
Me siento en una playa con la noche encima,
Estrellas, nebulosas, inmensidad,
Solo en la arena he clavado los guantes.

Y con tanta diversidad de gente
La estratosfera tiene mucho ambiente,
Y el ministerio de medio ambiente
Mañana inaugura un bar de ambiente.

Y con tanta diversidad de gente
La estratosfera tiene mucho ambiente,
Los bares de copas siempre están llenos
Y nunca se vacían los bares de gays.

Escrita por: Joan Miquel Oliver