395px

Tokyo m'est égal

Antònia Font

Tokio M'és Igual

Sé que és molt difícil aguantar-me sa ressaca i que és dilluns
De gelocatil i cafeïna, arrancarem almanco avui.
Senyoreta, m'estimi amb molta força i primavera
A certa circumstància i perfil, xangai no és pequín.

I és només quan som una piltrafa que m'escric i me dibuix,
Sé que per tu i jo una línea recta mos separa sempre junts.
Senyoreta, m'estimi amb molta força i primavera
A certa circumstància i perfil, xangai no és pequín.

Senyoreta, ca meva s'abandona i no ho supera,
"su asiento en posición vertical", pequín no és xangai.
Senyoreta, m'estimi com s'estima en es cinema
A certa circumstància i perfil, xangai no és pequín.

Senyoreta, neons i cosmopolis a tebeos
De sushi, panasonic total, tokio m'és igual.

Tokyo m'est égal

Je sais que c'est très difficile de supporter ma gueule de bois et que c'est lundi.
Avec du paracétamol et de la caféine, on va au moins commencer aujourd'hui.
Mademoiselle, aime-moi avec force et printemps,
Dans certaines circonstances et profils, Shanghai n'est pas Pékin.

Et c'est seulement quand je suis une épave que je m'écris et me dessine,
Je sais que pour toi et moi, une ligne droite nous sépare, toujours ensemble.
Mademoiselle, aime-moi avec force et printemps,
Dans certaines circonstances et profils, Shanghai n'est pas Pékin.

Mademoiselle, ma maison s'abandonne et ne s'en remet pas,
"son siège en position verticale", Pékin n'est pas Shanghai.
Mademoiselle, aime-moi comme on aime au cinéma,
Dans certaines circonstances et profils, Shanghai n'est pas Pékin.

Mademoiselle, néons et cosmopoles dans des BD,
De sushi, panasonic total, Tokyo m'est égal.

Escrita por: Joan Miquel Oliver