395px

Tristeza

Antònia Font

Tristesa

Sa tristesa dorm en terra, sa tristesa,
Sa tristesa se despenja com el cel per ses estrelles.
I es meu vaixell de terra pesca nit i dia
Dins es carrers d'una piscina.

Ses estrelles tan enfora, sa distància, sa tristesa,
Dins ses aurores sa tristesa se destila i s'evapora.
I es meus niguls aquàtics perden gota a gota
Tot es seu pes, ses seves ombres.

Des meu cel insuficient, de sa pluja mineral,
De paraigues dins sa neu.
D'arbres tan indiferents, de rellotges aturats,
D'impossibles sentiments.

Sa tristesa dorm en terra, sa tristesa,
Sa tristesa és un música austrohóngara i vermella.
I es meu vaixell de terra pesca nit i dia
Dins es carrers d'una piscina.
I es meus niguls aquàtics perden gota a gota
Tot es seu pes, ses seves ombres.

Des meus vidres entelats, de solsticis en s'hivern,
D'aerostàtics ancorats.
De carrers abandonats, de pel.lícules només,
De matins difuminats.

Des meu cel insuficient, de sa pluja mineral,
De paraigues dins sa neu.
D'arbres tan indiferents, de rellotges aturats,
D'impossibles sentiments.

Sa tristesa, s'alegria, sa tristesa.

Tristeza

La tristeza duerme en la tierra, la tristeza,
La tristeza se desploma como el cielo por sus estrellas.
Y mi barco de tierra pesca noche y día
En las calles de una piscina.

Las estrellas tan lejanas, la distancia, la tristeza,
En las auroras la tristeza se destila y se evapora.
Y mis níveos acuáticos pierden gota a gota
Todo su peso, sus sombras.

Desde mi cielo insuficiente, de la lluvia mineral,
De paraguas en la nieve.
De árboles tan indiferentes, de relojes detenidos,
De sentimientos imposibles.

La tristeza duerme en la tierra, la tristeza,
La tristeza es una música austrohúngara y roja.
Y mi barco de tierra pesca noche y día
En las calles de una piscina.
Y mis níveos acuáticos pierden gota a gota
Todo su peso, sus sombras.

Desde mis vidrios empañados, de solsticios en el invierno,
De aerostáticos anclados.
De calles abandonadas, de películas solamente,
De mañanas difuminadas.

Desde mi cielo insuficiente, de la lluvia mineral,
De paraguas en la nieve.
De árboles tan indiferentes, de relojes detenidos,
De sentimientos imposibles.

La tristeza, la alegría, la tristeza.

Escrita por: Joan Miquel Oliver