Quan Caminaven
Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu I jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels
Quan caminàvem pels carrers de valència
Quan tu I jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència
Per camins d'horta sembrada avancem
Enyorem un temps que no s'ha viscut encara
Un passat de lluita accelerada
Assaig d'una esperança que camina fermament
I transforma aquest present
El cabanyal que resisteix
Hui no tinc cap dubte, hui t'estime encara més
Hui vull fer l'amor de matinada
Hui voldria ser un gran deixeble d'estellés
Veig murals a les parets
Saps que no vull glòria ni riqueses
No vull cartes de promeses enfonsades en el mar
Que no vull palaus ni vull princeses
No vull plors, ni vull tristeses, comencem a caminar
Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu I jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels
Quan caminàvem pels carrers de valència
Quan tu I jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència
Fins un nou combat
Quan l'albufera ens sostenia
Una vela llatina navegava contra el vent
Amb la memòria empresonada
Els punys I les corbelles sobre sendes de paper
Creix la flor del taronger
Davant les torres de serrans
El nostre amor serà la clau que obri tots els panys
Dels portals d'una valència
On sona la freqüència del cor de benimaclet
Amb tereses I bassets
Saps que no vull glòria ni riqueses
No vull cartes de promeses enfonsades en el mar
Que no vull palaus ni vull princeses
No vull plors, ni vull tristeses, comencem a caminar
Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu I jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels
Quan caminàvem pels carrers de valència
Quan tu I jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència
Fins un nou combat
Es difícil oblidar, les façanes d'aquell temps
I els amants que s'estimaven quan la por era el segell
I el futur d'aquells infants que miraven als estels
Il·lusions d'un gran present!
Tu I jo som rebels del temps I la distància
Alumnes de l'amor, amants de la insolència
Poetes d'esta nit, pintors del nostre llit
Les coses imposibles d'explicar d'aquesta ciència
Tu I jo som satèl·lits sense rumb en la galàxia
D'amors impossibles som la paradoxa
Som pretèrits imperfets de la nostra història
Som aquell record inoblidable en la memòria
Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu I jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels
Quan caminàvem pels carrers de valència
Quan tu I jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència
When We Walked
When we walked through disobedience
When you and I had rebellious dreams
When surviving is part of the essence
In my land there is a rain of stars
When we walked the streets of Valencia
When you and I had rebellious dreams
And with love poems we built resistance
Through planted paths we advance
Longing for a time not yet lived
A past of accelerated struggle
Essay of a hope that walks firmly
And transforms this present
El Cabanyal that resists
Today I have no doubt, today I love you even more
Today I want to make love in the early morning
Today I would like to be a great disciple of Estellés
I see murals on the walls
You know I don't want glory or riches
I don't want promises sunk in the sea
I don't want palaces or princesses
I don't want tears, I don't want sadness, let's start walking
When we walked through disobedience
When you and I had rebellious dreams
When surviving is part of the essence
In my land there is a rain of stars
When we walked the streets of Valencia
When you and I had rebellious dreams
And with love poems we built resistance
Until a new fight
When the Albufera sustained us
A Latin sailboat sailed against the wind
With memory imprisoned
Fists and baskets on paths of paper
The orange blossom grows
In front of the Serrans towers
Our love will be the key that opens all locks
Of the gates of a Valencia
Where the frequency of the heart of Benimaclet sounds
With terraces and basements
You know I don't want glory or riches
I don't want promises sunk in the sea
I don't want palaces or princesses
I don't want tears, I don't want sadness, let's start walking
When we walked through disobedience
When you and I had rebellious dreams
When surviving is part of the essence
In my land there is a rain of stars
When we walked the streets of Valencia
When you and I had rebellious dreams
And with love poems we built resistance
Until a new fight
It's hard to forget, the facades of that time
And the lovers who loved when fear was the seal
And the future of those children who looked at the stars
Illusions of a great present!
You and I are rebels of time and distance
Students of love, lovers of insolence
Poets of this night, painters of our bed
The impossible things to explain of this science
You and I are satellites without direction in the galaxy
Of impossible loves we are the paradox
We are imperfect past of our history
We are that unforgettable memory
When we walked through disobedience
When you and I had rebellious dreams
When surviving is part of the essence
In my land there is a rain of stars
When we walked the streets of Valencia
When you and I had rebellious dreams
And with love poems we built resistance