395px

¿Y Ahora Qué?

Auxili

I Ara Què?

Deprimit, lligat de cames.
És que no em surten ja ni les paraules.
Què passarà? Quin temps farà?
Pensa en el demà,
que algun dia potser cridem
sol al corral del patiment.

I ara que no teníem res a fer.
I ara què? Ara despertem no tenim por del seu poder.
I ara que no teníem res a fer.
I ara què? Ara més que mai la cara al vent els ulls al vent.

Trencaré totes les tanques,
faré pols la meva llana i m'oblidaré d'històries.
Sempre observat, sempre controlat.
Treballa, gasta, calla o cobraràs.
He de contar-ho als meus ramats, l'hecatombe ha començat.

A les parets queden restes, pocs colors, pintades i protestes.
Però temps al temps, és el moment, obrim els ulls i despertem que quan menys espereu,
cridem foc al corral del patiment.

I ara que no teníem res a fer.
I ara què? Ara despertem no tenim por del seu poder.
I ara que no teníem res a fer.
I ara què? Ara més que mai la cara al vent els ulls al vent.

"Y aquí quien parte el bacalao?"
Pareixem tots un "ganao".
Corre i bota, corre i digues,
elegeix al gos que et guie.
Tres o quatre els pastors que s'emportaran la llana.
Què bonic seria el mon allà dalt a la muntanya,
què bonic seria el mon tot verdet de marihuana.

I ara que no teníem res a fer.
I ara què? Ara despertem no tenim por del seu poder.
I ara que no teníem res a fer.
I ara què? Ara més que mai la cara al vent els ulls al vent.

¿Y Ahora Qué?

Deprimido, atado de pies.
Es que ya no me salen ni las palabras.
¿Qué pasará? ¿Qué tiempo hará?
Pensar en el mañana,
que algún día quizás gritemos
sol en el corral del sufrimiento.

Y ahora que no teníamos nada que hacer.
¿Y ahora qué? Ahora despertamos sin miedo a su poder.
Y ahora que no teníamos nada que hacer.
¿Y ahora qué? Ahora más que nunca la cara al viento, los ojos al viento.

Romperé todas las barreras,
haré polvo mi lana y olvidaré historias.
Siempre observado, siempre controlado.
Trabaja, gasta, calla o pagarás.
Debo contárselo a mis rebaños, la hecatombe ha comenzado.

En las paredes quedan restos, pocos colores, pintadas y protestas.
Pero tiempo al tiempo, es el momento, abrimos los ojos y despertamos que cuando menos lo esperen,
gritamos fuego en el corral del sufrimiento.

Y ahora que no teníamos nada que hacer.
¿Y ahora qué? Ahora despertamos sin miedo a su poder.
Y ahora que no teníamos nada que hacer.
¿Y ahora qué? Ahora más que nunca la cara al viento, los ojos al viento.

Escrita por: