Biluzik
Erantzi eta gero
oheratzerakoan,
orduan etortzen zaizkit
galderak eta dudak
begiak itxi eta
argia itzalita
biluzikan jartzen naute
tristuraren aurrean
Zaila da bakardadea onartzea
Ez al dun sentitzen ? ?
Izara tarte hontan
ittotzen naizelarik
izkutuko miseriek
arnasa hartzen dute ;
eztanda egin eta
desagertu nahi nuke
ta inork nire falta
somatzen duen jakin
Zaila da bakardadea onartzea
Maskara kenduta
esaidan ez al dunan
berdina sentitzen erraietan
Zaila da bakardadea onartzea,
lan nekeza.
Biluzik
Al despertar
y prepararme para dormir,
en ese momento vienen
las preguntas y dudas,
cierro los ojos y
apago la luz,
me sumerjo en la oscuridad
frente a la tristeza.
Es difícil aceptar la soledad.
¿No lo sientes también?
En medio de esta constelación
me pierdo,
las miserias ocultas
se apoderan de mí;
quiero desaparecer
y que nadie se dé cuenta
de mi ausencia.
Es difícil aceptar la soledad.
Quitada la máscara,
¿no sientes lo mismo
en las noches frías?
Es difícil aceptar la soledad,
un trabajo arduo.