Imparell
Tirolines i camins de pas
Tu i jo en un marge
Espiant com ballen els sants
Soc imparell i sura la calor
Jo sé d’un lloc on fa solet
I estarem millor
Hem escoltat murmuris i elefants
Trepitgem herba i sentim la pluja a les mans
Ets imparell i pesa l’horitzó
Ara com ara la veritat és una cançó
I pensar que la ciutat s’enfonsa i tu i jo encara som vius
A una barqueta sense massa pressa, fas un glop i somrius
I és de veritat la llum que ens omple els ossos, és com el cicle constant
De les estones que no vols que acabin mai
Quatre fotos, passa un avió
Al nostre cap natura sàvia i gravo el record
Som imparells i nedes dins del mar
I ens amaguem a l’aigua com un fil de pescar
I pensar que la ciutat s’enfonsa i tu i jo encara som vius
A una barqueta sense massa pressa, fas un glop i somrius
I és de veritat la llum que ens omple els ossos, és com el cicle constant
De les estones que no vols que acabin mai
Imparells com tu i jo
Imparells com el sol
Imparells som tots dos
I pensar que la ciutat s’enfonsa i tu i jo encara som vius
A una barqueta sense massa pressa, fas un glop i somrius
I és de veritat la llum que ens omple els ossos, és com el cicle constant
De les estones que no vols que acabin mai
Impar
Tirolinas y caminos de paso
Tú y yo en un margen
Espiando cómo bailan los santos
Soy impar y flota el calor
Yo sé de un lugar donde brilla el sol
Y estaremos mejor
Hemos escuchado murmullos y elefantes
Pisamos hierba y sentimos la lluvia en las manos
Eres impar y pesa el horizonte
Ahora mismo la verdad es una canción
Y pensar que la ciudad se hunde y tú y yo aún estamos vivos
En una barquita sin mucha prisa, das un trago y sonríes
Y es verdad la luz que nos llena los huesos, es como el ciclo constante
De los momentos que no quieres que terminen nunca
Cuatro fotos, pasa un avión
En nuestra mente naturaleza sabia y grabo el recuerdo
Somos impares y nadamos dentro del mar
Y nos escondemos en el agua como un hilo de pescar
Y pensar que la ciudad se hunde y tú y yo aún estamos vivos
En una barquita sin mucha prisa, das un trago y sonríes
Y es verdad la luz que nos llena los huesos, es como el ciclo constante
De los momentos que no quieres que terminen nunca
Impares como tú y yo
Impares como el sol
Impares somos los dos
Y pensar que la ciudad se hunde y tú y yo aún estamos vivos
En una barquita sin mucha prisa, das un trago y sonríes
Y es verdad la luz que nos llena los huesos, es como el ciclo constante
De los momentos que no quieres que terminen nunca