Moltes Gràcies
He de dar-els-hi moltes gràcies.
Prou me'n guardo de ser ingrat.
No vull que s'arribi a creure
que el meu odi, tot i fix,
no coneix les diplomàcies
i vull deixar ben pagat
tot allò que pugui deure
fins i tot als enemics.
He d'agrair la manera
i agrair l'art poc subtil
amb que disfressen a la fera
perquè sembi un xai gentil.
Destrossant com qui decora,
fent de la coacció un acord,
fent dansar l'excavadora
i provant que refili el porc.
Gràcies, doncs, per demostrar-me
on sóc jo i qui són ells.
Utilitzaré els mots d'arma
i potser un dia els fusells.
Ja que la seva paraula
té el valor d'un sac de fems,
compartir amb ells la taula?
Enlloc del món ni mai del temps!
Ja he fugit, m'he escapat de la seva veritat
que s'aguanta amb unes pinces tan patètiques
i minses que insulten la dignitat.
I està clar que els seus diaris volen fer
reaccionaris a la població civil -i sembla
que el mateix Goebles va escriure el llibre
d'estil. Però observo, tanmateix, que la
resistencia crei: resistència compartida a
empassar-se la mentida que la realitat podreix.
Veig que la màquina sòrdida, tètrica, que gira
frenètica com una roda secular no és
tan espectacular. Ara ho miro des de fora i vol
dir que tard o d'hora n'he sortit, arrupit o
enaltit, amb el cervell i un sol dit o amb
senderi i treient pit. I és que hi ha moltes
vegades que més val fotre pedrades si saps on
apuntaràs i és el cas d'aquest pas, que per
anar a fotre un pedaç més val fotre-ho tot
a terra, més val començar del ras.
Muchas Gracias
He de agradecerles muchas gracias.
Pero me guardo de ser ingrato.
No quiero que lleguen a creer
que mi odio, aunque fijo,
no conoce las diplomacias
y quiero dejar bien pagado
todo lo que pueda deber
incluso a los enemigos.
Debo agradecer la manera
y agradecer el arte poco sutil
con el que disfrazan a la bestia
para que parezca un cordero gentil.
Destrozando como quien decora,
haciendo de la coacción un acuerdo,
haciendo bailar la excavadora
y probando que afila el cuchillo.
Gracias, entonces, por demostrarme
dónde estoy yo y quiénes son ellos.
Utilizaré las palabras como arma
y quizás un día los fusiles.
Ya que su palabra
tiene el valor de un saco de estiércol,
¿compartir con ellos la mesa?
¡En ningún lugar del mundo ni jamás en el tiempo!
Ya he huido, me he escapado de su verdad
que se sostiene con unas pinzas tan patéticas
y mezquinas que insultan la dignidad.
Y está claro que sus diarios quieren hacer
reaccionarios a la población civil -y parece
que el mismo Goebbels escribió el libro
de estilo. Pero observo, sin embargo, que la
resistencia crece: resistencia compartida
para no tragarse la mentira que la realidad corrompe.
Veo que la máquina sórdida, tétrica, que gira
frenética como una rueda secular no es
tan espectacular. Ahora lo veo desde afuera y significa
que tarde o temprano he salido de ahí, abatido o
exaltado, con el cerebro y un solo dedo o con
sendero y sacando pecho. Y es que hay muchas
veces que más vale lanzar piedras si sabes dónde
apuntarás y es el caso de este paso, que para
ir a lanzar una piedra más vale lanzarlo todo
al suelo, más vale empezar desde cero.