395px

Cuando sale el sol

Brams

Quan surt el sol

Sec sota el porxo vell a aixopluc de l'aiguat que cau
i a la terra el tempir fa bona olor.

Veig un tros més enllà un veí treu el cap,
s'ho mira, somriu i em veu i ens saludem.

Plou per tot arreu sens distingir quin camp és de qui.

Sembla que està apunt d'afluixar i la natura la feina atura
i l'ocellam desvetlla el camp i certifica que el cel s'estripa.

Quan surt el sol, surt per tothom
sense preguntes ni privilegis,
així de natural és la societat que pretenem.

Nits a la llar de foc explicant contes als menuts
que havíem sentit a l'avi allà mateix.

Ve el veí a fer el cafè i diu que es veu que hi ha nous veïns
d'una terra llunyana que ara és un erm.

El vent de migjorn que va fer ahir els ha dut fins aquí.

A l'endemà els anirem a donar la benvinguda,
i si cal ajuda, per fer a poc a poc una llar de foc
on contar rondalles a la canalla.

Quan surt el sol, surt per tothom
sense preguntes ni privilegis,
així de natural és la societat que pretenem.

Sec sota el porxo vell a aixopluc de l'aiguat que cau.
Aquesta terra és nostra però el món és de tots.

Cuando sale el sol

Bajo el viejo porche protegido de la lluvia que cae
y en la tierra el aroma del tomillo es agradable.

Veo un trozo más allá, un vecino asoma la cabeza,
me mira, sonríe y nos saludamos.

Llueve por todas partes sin distinguir a quién pertenece cada campo.

Parece que está a punto de aflojar y la naturaleza detiene el trabajo
y los pájaros despiertan el campo y certifican que el cielo se desgarra.

Cuando sale el sol, sale para todos
sin preguntas ni privilegios,
así de natural es la sociedad que pretendemos.

Noches junto al fuego contando cuentos a los pequeños
que habíamos escuchado de nuestro abuelo en ese mismo lugar.

Viene el vecino a hacer café y dice que parece que hay nuevos vecinos
de una tierra lejana que ahora es un páramo.

El viento del mediodía que sopló ayer los ha traído hasta aquí.

Mañana iremos a darles la bienvenida,
y si necesitan ayuda, para poco a poco hacer un hogar junto al fuego
donde contar historias a los niños.

Cuando sale el sol, sale para todos
sin preguntas ni privilegios,
así de natural es la sociedad que pretendemos.

Bajo el viejo porche protegido de la lluvia que cae.
Esta tierra es nuestra pero el mundo es de todos.

Escrita por: