Massana
Amb camisa de llana, pantalons de pana,
la llibertat al cap i el mauser a la mà,
en Marcel.lí Massana -un maqui com Déu mana-
pels vols dels anys cinquanta corria pel Berguedà.
Bon dia senyorets, treieu tots els billets
que heu fet aquest mes explotant els obrers,
i ara en calçotets, davant nostres matxets,
passejareu, ridículs, enmig dels telers.-
El comandant no es treia de la closca una idea:
fotre'l a la garjola i que s'hi podrís.
Però dels dits cada dia en Massana se li esmunyia,
el tenia amargat, pobre infeliç.
Se li'n fotia una merda si els de la capa verda
quan baixava a Berga el veien enlloc.
Cap d'ells no coneixia la cara que paria
i era capaç d'anar allà i demanar-els-hi foc.
Diuen inclús que un dia que el comandant s'avorria
fotent el carajillo sol, assegut a un bar,
el va trobar pagat pel de la taule del costat:
un tal Massana que acabava de marxar.
Un dia Ràdio Andorra per les ones va fer córrer
dedicada al comandant de la guàrdia civil
la salutació galana, de part d'en Massana:
l'ŽEsperame en el Cielo` d'en Machín.
Però aquesta vegada va cometre una errada
i és per això que mai no es podrà revenjar aquest duel-
no recordà una dada, que ho sap fins la mainada,
i és que els guàrdies civils no van al cel.
Mai cap guàrdia civil el pugué dur al garrot vil,
qui dia passa any empeny i vet aquí que es va fer gran,
i exiliat a Occitània morí Marcel.lí Massana
d'un fart de riure mentre recordava el comandant.
Massana
Mit Wolle besetzt, mit Cordhosen,
Die Freiheit im Kopf und die Waffe in der Hand,
Der Marcel.lí Massana - ein Maquisard wie es sich gehört -
Rannte in den fünfziger Jahren durch den Berguedà.
Guten Tag, Herren, zeigt uns all eure Scheine,
Die ihr diesen Monat gemacht habt, indem ihr die Arbeiter ausbeutet,
Und jetzt in Unterwäsche, vor unseren Macheten,
Werdet ihr lächerlich umherlaufen, mitten zwischen den Webstühlen.-
Der Kommandant bekam eine Idee, die ihm nicht aus dem Kopf ging:
Ihn ins Gefängnis zu stecken und ihn dort verrotten zu lassen.
Doch jeden Tag schlüpfte Massana ihm durch die Finger,
Er machte ihn bitter, den armen Unglücklichen.
Es war ihm scheißegal, ob die von der grünen Kappe
Ihn sahen, wenn er nach Berga kam.
Keiner von ihnen kannte das Gesicht, das er machte
Und er war fähig, dorthin zu gehen und sie um Feuer zu bitten.
Man sagt sogar, dass eines Tages, als der Kommandant sich langweilte
Und allein seinen Kaffee trank, sitzend in einer Bar,
Fand er ihn bezahlt von dem am Nebentisch:
Ein gewisser Massana, der gerade gegangen war.
Eines Tages ließ Radio Andorra über die Wellen laufen
Eine Grußbotschaft, die dem Kommandanten der Guardia Civil gewidmet war,
Die schicke Grüße von Massana überbrachte:
'Esperame en el Cielo' von Machín.
Doch diesmal machte er einen Fehler
Und deshalb wird er sich nie an diesem Duell rächen können -
Er erinnerte sich an eine Tatsache, die selbst die Kinder wissen,
Und zwar, dass die Guardia Civil nicht in den Himmel kommt.
Kein Guardia Civil konnte ihn je zum Strang bringen,
Wer Tag für Tag lebt, wird alt, und so wurde er groß,
Und im Exil in Okzitanien starb Marcel.lí Massana
Vor Lachen, während er sich an den Kommandanten erinnerte.