Barcelona S'il·lumina
Separats tiren la canya
Prop de la plaça d'Espanya
Hipsters amb barba i ulleres
S’han perdut per les cotxeres
Apareixen quan és fosc
Els llauners ambulants
I un camell fa l'agost
A l’estació de Sants
Exbolingues reciclats
Disfressats de runners
Periodistes cremats
Que viuen de fer banners
Arribant a Ciutat Vella
Cantautors que ja no canten
I a la porta de l'Ovella
Quatre guiris no s'aguanten
Aturats amb tres carreres
Enxufats que només cobren
Regalets per les aceres
Jubilats que maniobren
Policia a un carreró
Ara ha perdut el control
Amb un grup de percussió
Prop de la plaça del Sol
Perquè tombin els turistes
La rambla l’han tunejat
Ja no queden artistes
Els músics han marxat
Quatre xinos fent retrats
Canaletes ja s'allunya
I no queden indignats
A la plaça Catalunya
Quan es fan foscos els dies
I deixem de ser esclaus
Les tristors són alegries
I obrim portes sense claus
Quan es mor la rutina
En un racó de la ciutat
Barcelona s'il·lumina
Quan et tinc al meu costat
La de la Setmana Tràgica
La que odia l'extraradi
La que viu una nit màgica
Un dimecres a l'estadi
La bonica, la insalubre
La de l’ambient de l'Arena
La que un 12 d'octubre
Sent vergonya aliena
La dels clubs acollidors
La que adora les gavines
I crema contenidors
I destrossa les cabines
No hi ha cap respecte
Per la música en directe
I no tenim projecte
Per donar-li vida
Quan es fan foscos els dies
I deixem de ser esclaus
Les tristors són alegries
I obrim portes sense claus
Quan es mor la rutina
En un racó de la ciutat
Barcelona s'il·lumina
Quan et tinc al meu costat
Uns turistes alemanys
Al bressol del mestissatge
Amb barrets de mexicans
Van buscant algun massatge
I al caòtic barri Gòtic
Uns nens amb monopatí
Van buscant algun narcòtic
Per arribar al dematí
Quan es fan foscos els dies
I deixem de ser esclaus
Les tristors són alegries
I obrim portes sense claus
Quan es mor la rutina
En un racó de la ciutat
Barcelona s'il·lumina
Quan et tinc al meu costat
Barcelona se ilumina
Separados tiran la caña
Cerca de la plaza de España
Hipsters con barba y gafas
Se han perdido por los garajes
Aparecen cuando es oscuro
Los chatarreros ambulantes
Y un camello hace el agosto
En la estación de Sants
Exbolingües reciclados
Disfrazados de runners
Periodistas quemados
Que viven de hacer banners
Llegando a Ciutat Vella
Cantautores que ya no cantan
Y en la puerta de l'Ovella
Cuatro guiris no se aguantan
Parados con tres carreras
Enchufados que solo cobran
Regalos por las aceras
Jubilados que maniobran
Policía en un callejón
Ahora ha perdido el control
Con un grupo de percusión
Cerca de la plaza del Sol
Para que caigan los turistas
La Rambla la han tuneado
Ya no quedan artistas
Los músicos se han marchado
Cuatro chinos haciendo retratos
Canaletes ya se aleja
Y no quedan indignados
En la plaza Catalunya
Cuando se oscurecen los días
Y dejamos de ser esclavos
Las tristezas son alegrías
Y abrimos puertas sin llaves
Cuando muere la rutina
En un rincón de la ciudad
Barcelona se ilumina
Cuando te tengo a mi lado
La de la Semana Trágica
La que odia el extrarradio
La que vive una noche mágica
Un miércoles en el estadio
La bonita, la insalubre
La del ambiente de la Arena
La que un 12 de octubre
Siente vergüenza ajena
La de los clubes acogedores
La que adora las gaviotas
Y quema contenedores
Y destroza las cabinas
No hay ningún respeto
Por la música en directo
Y no tenemos proyecto
Para darle vida
Cuando se oscurecen los días
Y dejamos de ser esclavos
Las tristezas son alegrías
Y abrimos puertas sin llaves
Cuando muere la rutina
En un rincón de la ciudad
Barcelona se ilumina
Cuando te tengo a mi lado
Unos turistas alemanes
En la cuna del mestizaje
Con sombreros de mexicanos
Van buscando algún masaje
Y en el caótico barrio Gótico
Unos niños con monopatín
Van buscando algún narcótico
Para llegar al amanecer
Cuando se oscurecen los días
Y dejamos de ser esclavos
Las tristezas son alegrías
Y abrimos puertas sin llaves
Cuando muere la rutina
En un rincón de la ciudad
Barcelona se ilumina
Cuando te tengo a mi lado