Oceanes
En som moltes però minoria
Les que hem entès que el món canvia
Fa massa que el patriarcat ens obstrueix totes les vies
I mira tu, bastard, covard
Si encara creus que la nostra meta és ser donzelles esperant
Que arribi un proxeneta
A mi les dones que m′agraden són les que fan soroll quan riuen
Les que es pelen els genolls i mengen mel, pa i olives
Que porten cabells curts i rabiosament negres
I no els atura cap llop ni els mana cap tipus de bèstia
Que per ser una gran princesa no cal viure en un palau
Ni anar sempre amb vestits roses ni fer petons a gripaus
Ni ser fràgil, delicada, esperant un príncep blau
Ni ser rossa com fil d'or ni ser sosa fins la mort
Que el que volem en aquest món són més princeses cavaller
Que trepitgin fort al caminar i beguin birra per sopar
Que parlin pels descosits i donin la seva opinió
Que s′enfadin i plorin i els hi agradi l'acció
Facin olor a vora de foc
Dormin a qualsevol lloc
Triïn amb qui es fan petons
Si amb fades nimfes o bruixots
Es saltin totes les normes
Rebentin panys de les portes
Una mirada inundada de cada record que ens fa fortes
I si creus que és ficció
Només tenim una opció
Que fa massa temps que em dura el desig irrefrenable
Que el món sigui una plaga de princeses indomables
Oceanes, les filles de l'aigua
Beuen de tot arreu
Per nodrir-se i així alimentar-me
Les dones d′entranya
De pell dura i esperit transparent
On voler emmirallar-me
Mirades que es mullen
Quan segueixen camins començats per germanes i bruixes
I trenquen esquemes
Les princeses cavaller tenen les mans plenes de nafres
De tant treballar la terra, saltant murs, pujar als arbres
Volen com ocells
Estan de guàrdia per si arriben ells
S′enamoren com salvatges
Són panteres pels hostatges
Que el que volem en aquest món són més princeses oceanes
Que cridin i es banyin transparents i despullades
Que el seu mar ple d'onades netegi l′odi i el rancor
Quin honor formar part d'aquesta tribu eclèctica
Dialèctica, pacífica, però parla′ns amb respecte
Que és difícil ser filla d'una societat infecta
Per elles tot es mira, no existeixen els defectes
I si creus que és ficció
Només tenim una opció
Que fa massa temps que em dura el desig irrefrenable
Que el món sigui una plaga de princeses indomables
Oceanes, les filles de l′aigua
Beuen de tot arreu
Per nodrir-se i així alimentar-me
Les dones d'entranya
De pell dura i esperit transparent
On voler emmirallar-me
Mirades que es mullen
Quan segueixen camins començats per germanes i bruixes
I trenquen esquemes
Són llavors que germinen amb força i neden com feres
Com feres
Océanos
En un mar de muchos pero minoría
Las que hemos entendido que el mundo cambia
Hace demasiado que el patriarcado nos obstruye todos los caminos
Y mira tú, bastardo, cobarde
Si aún crees que nuestra meta es ser damiselas esperando
Que llegue un proxeneta
A mí las mujeres que me gustan son las que hacen ruido al reír
Las que se raspan las rodillas y comen miel, pan y aceitunas
Que llevan el pelo corto y rabiosamente negro
Y no las detiene ningún lobo ni les manda ninguna bestia
Que para ser una gran princesa no hace falta vivir en un palacio
Ni ir siempre con vestidos rosados ni besar sapos
Ni ser frágil, delicada, esperando un príncipe azul
Ni ser pelirroja como hilo de oro ni ser sosa hasta la muerte
Lo que queremos en este mundo son más princesas guerreras
Que pisen fuerte al caminar y tomen cerveza para cenar
Que hablen sin tapujos y den su opinión
Que se enojen y lloren y les guste la acción
Huelan a orilla de fuego
Duerman en cualquier lugar
Elijan con quién se besan
Si con hadas, ninfas o brujos
Se salten todas las normas
Revienten candados de las puertas
Una mirada inundada de cada recuerdo que nos hace fuertes
Y si crees que es ficción
Solo tenemos una opción
Que hace demasiado tiempo que me dura el deseo incontenible
Que el mundo sea una plaga de princesas indomables
Océanos, las hijas del agua
Beben de todas partes
Para nutrirse y así alimentarme
Las mujeres de entraña
De piel dura y espíritu transparente
Donde querer reflejarme
Miradas que se mojan
Cuando siguen caminos iniciados por hermanas y brujas
Y rompen esquemas
Las princesas guerreras tienen las manos llenas de heridas
De tanto trabajar la tierra, saltando muros, subiendo a los árboles
Vuelan como pájaros
Están en guardia por si llegan ellos
Se enamoran como salvajes
Son panteras para los rehenes
Lo que queremos en este mundo son más princesas oceánicas
Que griten y se bañen transparentes y desnudas
Que su mar lleno de olas limpie el odio y el rencor
Qué honor formar parte de esta tribu ecléctica
Dialéctica, pacífica, pero hablándonos con respeto
Que es difícil ser hija de una sociedad infecta
Para ellas todo se mira, no existen los defectos
Y si crees que es ficción
Solo tenemos una opción
Que hace demasiado tiempo que me dura el deseo incontenible
Que el mundo sea una plaga de princesas indomables
Océanos, las hijas del agua
Beben de todas partes
Para nutrirse y así alimentarme
Las mujeres de entraña
De piel dura y espíritu transparente
Donde querer reflejarme
Miradas que se mojan
Cuando siguen caminos iniciados por hermanas y brujas
Y rompen esquemas
Son semillas que germinan con fuerza y nadan como fieras
Como fieras