Home de Cristall
Cada cop que em mires m’ensarrones
I colapses els camins que m’alliberen
Fins que em perdo en l’Univers
Caic en un forat descomunal
Em fas tant mal deixant-me KO amb la foscor
Parlant d’amor i de Freud
Cada cop que em parles m’ensarrones
Em tortures i em fereixes amb promeses i mentides
Fins que em perdo en l’Univers
No em miris més
No em parlis més
No em toquis més
No em besis més
Cada cop que ho fas em dinamites
Amb pólvora, i provoques una llau
Que fa de mi un home de cristall
Serà que no m’estimes tant
Deixem-nos ja d’enganys
És l’hora de mirar endavant
Deixar-nos d’òsties i oblidar (tanca la porta i oblidar)
Casa de Cristal
Cada vez que me miras me provocas
Y bloqueas los caminos que me liberan
Hasta que me pierdo en el Universo
Caigo en un agujero descomunal
Me haces tanto daño dejándome K.O. con la oscuridad
Hablando de amor y de Freud
Cada vez que me hablas me provocas
Me torturas y me hieres con promesas y mentiras
Hasta que me pierdo en el Universo
No me mires más
No me hables más
No me toques más
No me beses más
Cada vez que lo haces me dinamitas
Con pólvora, y provocas una explosión
Que me convierte en un hombre de cristal
Será que no me amas tanto
Dejemos ya de engaños
Es hora de mirar hacia adelante
Dejar las hostias y olvidar (cierra la puerta y olvidar)
Escrita por: Eduard Iniesta