395px

Jean-luc

Els Amics de Les Arts

Jean-luc

Ens vam retrobar una nit destiu en un cicle especial
De cinema francès a la fresca
El meu plan era tornar aviat però al final
Tot es va anar allargant
I els dos vam decidir sortir de gresca
Sens va fer tard
Va dir: No agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar
Que al pis hi tinc quarto exprés per convidats”
Et deixo aquí sobre un cobrellit
Perquè ara no però després fot rasca, ja veuràs
Si tens gana o vols aigua tu mateix
Pots fer pots fer com si fossis a casa
La manera com va dir bona nit I va picar l'ullet era
Fàcilment mal interpretable
Vaig augurar una nit per la posteritat
Fer un cim, fer un 8.000
Fer quelcom, difícilment igualable
Però allà no passava res
Només aquell silenci
Trencat pel meu somier
Potser no era el seu tipus
Millor que no fes res
I en una paret al fons
Imprès en blanc I negre
Hi havia un pòster d'en godard
Potser ell podria dir-me
Per què em ballava el cap
Ai jean-luc, ai jean-luc
Vull entendre-ho però no puc
Ai jean-luc, ai jean-luc
Ai jean-luc, ai jean-luc
Vull entendre-ho però no puc
Ai jean-luc, ai jean-luc

Ell va dir que en casos com aquests
No es tracta de ser més guapo o de ser més lleig
Sinó d’estar convençut de fer-ho
Jo vaig dir-li ja, però si ara hi vaig I ella no vol
Després què? Després tot això acaba siguent un
Rollo patatero
Em va convidar a fumar
I en un plano-seqüència una frase magistral
Una dona és una dona
No et preocupis, tant xaval
L'endemà vam esmorzar
Ni tan sols vaig mirar-la I a l'hora de marxar
Ella em va fer un petó
Que encara no sé interpretar
Ai jean-luc, ai jean-luc
Vull entendre-ho però no puc
Ai jean-luc, ai jean-luc
Ai jean-luc, ai jean-luc
Vull entendre-ho però no puc
Ai jean-luc, ai jean-luc

Jean-luc

Nos encontramos numa noite de verão em um ciclo especial
De cinema francês ao ar livre
Meu plano era voltar cedo, mas no final
Tudo foi se estendendo
E nós dois decidimos sair pra farra
Já estava tarde
Ela disse: Não pega o carro, se quiser pode ficar
Que no meu apê tem quarto extra pra convidados
Te deixo aqui sobre uma colcha
Porque agora não, mas depois vai esfriar, você vai ver
Se tiver fome ou quiser água, à vontade
Pode fazer, pode fazer como se estivesse em casa
A maneira como disse boa noite e piscou o olho era
Facilmente mal interpretável
Eu previ uma noite pra posteridade
Fazer um pico, fazer um 8.000
Fazer algo, dificilmente igualável
Mas lá não acontecia nada
Só aquele silêncio
Quebrado pela minha cama
Talvez não fosse o tipo dela
Melhor não fazer nada
E numa parede ao fundo
Impressa em preto e branco
Havia um pôster do Godard
Talvez ele pudesse me dizer
Por que minha cabeça girava
Ai jean-luc, ai jean-luc
Quero entender, mas não consigo
Ai jean-luc, ai jean-luc
Ai jean-luc, ai jean-luc
Quero entender, mas não consigo
Ai jean-luc, ai jean-luc

Ele disse que em casos como esse
Não se trata de ser mais bonito ou mais feio
Mas de estar convencido de fazer
Eu disse pra ele, tá, mas se eu vou e ela não quer
E depois? Depois tudo isso acaba sendo um
Rolo sem sentido
Ele me convidou pra fumar
E em um plano-sequência uma frase magistral
Uma mulher é uma mulher
Não se preocupe, tanto faz, cara
No dia seguinte tomamos café
Nem olhei pra ela e na hora de ir embora
Ela me deu um beijo
Que ainda não sei interpretar
Ai jean-luc, ai jean-luc
Quero entender, mas não consigo
Ai jean-luc, ai jean-luc
Ai jean-luc, ai jean-luc
Quero entender, mas não consigo
Ai jean-luc, ai jean-luc

Escrita por: Els Amics de les Arts