EstúPidament Feliç
Sé que la feina em va xuclant
la vida per un sou,
i que festejo per no quedar-me sol.
Sé que la tele és tan banal
que em fot de mala llet
i que els amics es casen i truquen menys
I tot i així hi ha dies en que
entre la gent i els crits
sense motiu i estúpidament
crec que sóc feliç
Tinc ganes de cantar i cridar,
de saltar i riure,
sense cap perquè,
tinc ganes d´oblidar el que sempre m´amoïna
vull estar content.
Sé que el futur que m´han pensat
és dòcil i global
i que al final qui guanya sempre és el blanc.
I és que si ho penses tot plegat
o et deprimeix o et cou
però és massa fàcil i a més no porta enlloc.
Per això cada dia al carrer
m´enfronto als enemics
sense motius i estúpidament
amb un gran somrís.
Tinc ganes de cantar i cridar,
de saltar i riure,
sense cap perquè,
tinc ganes d´oblidar el que sempre m´amoïna
vull estar content.
EstúPidamente Feliz
Sé que el trabajo me está chupando
la vida por un sueldo,
y que celebro para no quedarme solo.
Sé que la televisión es tan banal
que me pone de mal humor
y que mis amigos se casan y llaman menos.
Y aún así hay días en que
entre la gente y los gritos
sin motivo y estúpidamente
creo que soy feliz.
Tengo ganas de cantar y gritar,
de saltar y reír,
sin razón alguna,
tengo ganas de olvidar lo que siempre me preocupa
quiero estar contento.
Sé que el futuro que me han pensado
es dócil y global
y que al final quien gana siempre es el blanco.
Y es que si lo piensas todo
o te deprime o te cuece
pero es demasiado fácil y además no lleva a ninguna parte.
Por eso cada día en la calle
me enfrento a los enemigos
sin motivos y estúpidamente
con una gran sonrisa.
Tengo ganas de cantar y gritar,
de saltar y reír,
sin razón alguna,
tengo ganas de olvidar lo que siempre me preocupa
quiero estar contento.