395px

Tarde

Els Pets

Tard

La primera vegada et va xocar,
no sabies si anava disfressat,
botes camperes, arracada al nas
i els cabells més llargs que ta germana.

Tot i que el bar no era pas petit
i estava ple, de fet com cada nit,
travessant els gots i els teus amics
aquells ulls et feien mal de panxa.

Però era tard,
tenies una cita l'endemà,
te'l vas creuar a la porta i us vau mirar
poc a poc,
sense dir ni un sol mot
i finalment et va donar un somris de comiat.

De res no va servir ficar-te al llit,
tancant els ulls el tenies alli.
A l'endemà t'havies adormit,
vas fer tard a la cita acordada.
Divendres a les onze puntual
ja eres a la porta d'aquell bar,
tres whiskies llargs i cinc hores més tard
vas marxar amb la cua entre les cames.

I ara és tard,
no l'has tornat a veure a cap més bar,
ni tan sols queda un nom per recordar,
però al cap sempre tindràs
un estrany
i tot el que hagués pogut ser i mai no serà.
Mentre els teus amics tan ben vestits fan bromes,
aquell bon partit que tu tan llesta vas triar
et diu "t'estimo" i tu no el pots mirar.

I ara és tard,
no l'has tornat a veure a cap més bar,
ni tan sols queda un nom per recordar,
però al cap sempre tindràs
un estrany
i tot el que hagués pogut ser i mai no serà.

Tarde

La primera vez que te chocó,
no sabías si iba disfrazado,
botas camperas, arete en la nariz
y el cabello más largo que tu hermana.

Aunque el bar no era precisamente pequeño
y estaba lleno, de hecho como cada noche,
cruzando los vasos y tus amigos
esos ojos te revolvían el estómago.

Pero era tarde,
tenías una cita al día siguiente,
te lo cruzaste en la puerta y se miraron
poco a poco,
sin decir ni una sola palabra
y finalmente te dio una sonrisa de despedida.

De nada sirvió meterte en la cama,
cerrando los ojos lo tenías allí.
Al día siguiente te habías quedado dormida,
llegaste tarde a la cita acordada.
Viernes a las once puntual
ya estabas en la puerta de ese bar,
tres whiskies largos y cinco horas más tarde
te fuiste con la cola entre las piernas.

Y ahora es tarde,
no lo has vuelto a ver en ningún otro bar,
ni siquiera queda un nombre para recordar,
pero en la cabeza siempre tendrás
un extraño
y todo lo que pudo haber sido y nunca será.
Mientras tus amigos tan bien vestidos hacen bromas,
esa buena partida que tan lista elegiste
te dice 'te quiero' y tú no puedes mirarlo.

Y ahora es tarde,
no lo has vuelto a ver en ningún otro bar,
ni siquiera queda un nombre para recordar,
pero en la cabeza siempre tendrás
un extraño
y todo lo que pudo haber sido y nunca será.

Escrita por: Lluís Gavaldà