El Far Del Sud
La va trobar, a una sala mig buida
Buscant un somni, fugint del dolor
Entrant pels ulls, va sentir mil espurnes
Aquella història va canviar-li el món
Va perdre-ho tot, la partida i la vida
Cada ciutat li esmicolava el cor
Només el far del sud, ell es mira
Segueix la flama que res no es mou
I empeny el sol, tan bruna, tan forta i prohibida
I es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu
Et donaria amor si puguéssis tornar-me´n
Et donaria amor si ens poguéssim mirar
Et donaria el món si puguessis parlar-me
Ho donaria tot si et pogués estimar
Tantes nits va pagar per tenir-la
Tantes excuses per anar tot sól
Però cada cop amb un plor la perdia
La llum s´apaga quan la sort es pon
I el seu record s´estimba en ciutats adormides
I somnia fins l´alba el seu far sense vida, trist
Et donaria amor...
Tremolant, poc apoc surt del cine
Sessió de nit, avui ja és l´últim dia
S´endú el cartell, arriba a casa i l´espia
L´habitació es transforma en un món nou
I li escriu cent mil cartes, la busca i viatja
I el seu cente s´escapa, perd l´ordre i la casa
I apaga el sol, tan bruna, tan feble i prohibida
I s´enfonsa en les ombres, el seu cos un somriure viu
Et donaria amor si puessis tornar-me´n
Et donaria amor si pugués evitar
Et donaria el món si puguéssis parlar-me
Ho donaria tot si et pogués estimat
Et donaria amor
Et donaria el món si poguéssis mirar
Et donaria amor si vulguessis quedar-te
Ho donaria tot si et pogués estimar
El Far Del Sur
La encontró en una sala medio vacía
Buscando un sueño, huyendo del dolor
Entrando por los ojos, sintió mil chispas
Esa historia le cambió el mundo
Lo perdió todo, la partida y la vida
Cada ciudad le desgarraba el corazón
Solo el faro del sur, él se mira
Sigue la llama que nada mueve
Y empuja el sol, tan moreno, tan fuerte y prohibido
Y se desabrocha la blusa, su cuerpo una sonrisa viva
Te daría amor si pudieras regresar
Te daría amor si pudiéramos mirarnos
Te daría el mundo si pudieras hablarme
Lo daría todo si te pudiera amar
Tantas noches pagó por tenerla
Tantas excusas para irse todo el tiempo
Pero cada vez con un llanto la perdía
La luz se apaga cuando la suerte se pone
Y su recuerdo se desvanece en ciudades adormecidas
Y sueña hasta el alba su faro sin vida, triste
Te daría amor...
Temblando, un poco cobarde sale del cine
Sesión de noche, hoy ya es el último día
Se lleva el cartel, llega a casa y la espía
La habitación se transforma en un mundo nuevo
Y le escribe cien mil cartas, la busca y viaja
Y su mente se escapa, pierde el orden y la casa
Y apaga el sol, tan moreno, tan débil y prohibido
Y se hunde en las sombras, su cuerpo una sonrisa viva
Te daría amor si pudieras regresar
Te daría amor si pudiera evitarlo
Te daría el mundo si pudieras hablarme
Lo daría todo si te pudiera amar
Te daría amor
Te daría el mundo si pudieras mirar
Te daría amor si quisieras quedarte
Lo daría todo si te pudiera amar