395px

Gente Mayor

Els Pets

Gent Grand

Asseguda al costat d´un llit estrany
Ella es mira
D´una capsa cansada de guardar
Fotografies
Les mirades d´uns nens que riuen, ben aferrats
A una dona amb la fesomia que de seguir li és familiar.
Cap al tard quan baix van arribant
Les visites
Ella posa la ràdio forta i fa
Com qui té amigues.
El fill gran la trucaba, però ara ella no hi sent;
La petita amb tanta canalla no té temps.
Gent gran,
Procura no fer nosa,
Tirant amb poca cosa.
Els reis els portaran per nadal
Reuma i soledat
Com cada any.
Amoïnada perquè no troba enlloc
Les sabatilles
Pensa que necessita més petons
I menys pastilles.
En veu alta recorda coses i parla amb ell
Que l´escolta des de la vall del riu vermell.
Gent gran,
Procura no fer nosa,
Tirant amb poca cosa.
Els reis els portaran per nadal
Reuma i soledat
Com cada any.

Gente Mayor

Sentada al lado de una cama extraña
Ella se mira
De una caja cansada de guardar
Fotografías
Las miradas de unos niños que ríen, bien agarrados
A una mujer con la apariencia que seguir le resulta familiar.
Hacia la tarde cuando van llegando
Las visitas
Ella pone la radio fuerte y hace
Como quien tiene amigas.
El hijo mayor la llamaba, pero ahora ella no oye;
La pequeña con tanta bulla no tiene tiempo.
Gente mayor,
Procura no molestar,
Tirando con poco.
Los reyes les traerán por Navidad
Reuma y soledad
Como cada año.
Preocupada porque no encuentra en ningún lado
Las zapatillas
Piensa que necesita más besos
Y menos pastillas.
En voz alta recuerda cosas y habla con él
Que la escucha desde el valle del río rojo.
Gente mayor,
Procura no molestar,
Tirando con poco.
Los reyes les traerán por Navidad
Reuma y soledad
Como cada año.

Escrita por: