Noia de Vidre
Cada dia cap als volts de les nou,
Mentre el poble es treu el son,
Ella surt de casa, sense fer soroll,
Esquivant els gats que li estripen els mitjons
Jo l'espero, sense poder dormir,
I l'espio des del llit
Tot contant les hores que queden per tenir
El moment pel qual vull que arribi ja la nit
Quan des del campanar
Sonen els quarts
Sempre empaitant les dotze
Ella des del quarto estant
Un breu instant
Em mira i plora
Parla amb mi, noia de vidre
Parla amb mi, digue'm que vols
Donaria el que fos per saber què m'amagues
Quan et quedes tot sola a casa
Ja fa mesos, des de que va arribar
A la casa del davant,
Si ens trobem fa veure que no sap ni qui sóc
Però a la nit és meva durant aquells segons
Quan des del campanar....
Parla amb mi...
Chica de Cristal
Cada día cerca de las nueve,
Mientras el pueblo despierta del sueño,
Ella sale de casa, sin hacer ruido,
Esquivando a los gatos que le rompen los calcetines
Yo la espero, sin poder dormir,
Y la espío desde la cama
Contando las horas que faltan para tener
El momento que deseo que llegue ya la noche
Cuando desde el campanario
Suena el cuarto
Siempre persiguiendo las doce
Ella desde su cuarto
Un breve instante
Me mira y llora
Habla conmigo, chica de cristal
Habla conmigo, dime qué quieres
Daría lo que fuera por saber qué me ocultas
Cuando te quedas completamente sola en casa
Ya hace meses, desde que llegó
A la casa de enfrente,
Si nos encontramos finge que no sabe ni quién soy
Pero en la noche es mía durante esos segundos
Cuando desde el campanario....
Habla conmigo...