Por
Por de parlar,
de dir alguna cosa que no et pugui agradar,
de deixar anar una altra mentida
a la teva mida.
Por de callar,
desant les paraules a qualsevol calaix,
per no deprimir-te o fer-te badallar,
saber què rumies amb aquella mirada que no sé què m'amaga.
Por de dormir
i que en despertar-me tot hagi canviat,
sense recordar què ens fa viure plegats
com si fóssim estranys,
de sentir la rutina
rosegant-nos per dintre.
Et veig,
el sol s'amaga
entre els teus cabells.
Em sents,
aixeques la mirada en aquell precís instant
tot és tan plàcid i tan clar que em vénen ganes de cridar
res no m 'espanta,
res no m 'espanta.
Fear
Fear of speaking,
of saying something you might not like,
of letting out another lie
that fits you just right.
Fear of silence,
putting words away in any drawer,
so I don’t bring you down or make you yawn,
knowing what you’re thinking with that look that hides so much more.
Fear of sleeping
and waking up to everything changed,
without remembering what keeps us living together
like we’re strangers,
of feeling the routine
gnawing at us from within.
I see you,
the sun hiding
in your hair.
Can you hear me,
you lift your gaze in that exact moment
everything is so calm and so clear I want to scream
nothing scares me,
nothing scares me.