Fa Vint Anys Que Tinc Vint Anys
Fa vint anys que tinc vint anys.
Vint anys i encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.
I encara em sento capaç
de cantar si un altre canta.
Avui que encara tinc veu
i encara puc creure en déus...
Vull cantar a les pedres, la terra, l'aigua,
el blat i el camí que vaig trepitjant.
A la nit, al cel, a aquest mar tant nostre,
i al vent que al matí ve a besar-me el rostre.
Vull alçar la veu,
per una tempesta,
per un raig de sol,
o pel rossinyol
que ha de cantar al vespre.
Fa vint anys que tinc vint anys.
Vint anys i encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.
Fa vint anys que tinc vint anys.
i el cor, encara, s'embala,
per un moment d'estimar,
o en veure un infant plorar...
Vull cantar l'amor. Al primer. Al darrer.
Al que et fa patir. Al que vius un dia.
Vull plorar amb aquells que es troben tots sols
i sense cap amor van passant pel món.
Vull alçar la veu,
per cantar als homes
que han nascut dempeus,
que viuen dempeus,
i que dempeus moren.
Vull i vull i vull cantar
avui que encara tinc veu.
Qui sap si podré demá.
Fa vint anys que tinc vint anys.
Vint anys i encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang...
Ça fait vingt ans que j'ai vingt ans
Ça fait vingt ans que j'ai vingt ans.
Vingt ans et j'ai encore de la force,
et je n'ai pas l'âme morte,
et je sens ma sang bouillir.
Et je me sens encore capable
de chanter si quelqu'un chante.
Aujourd'hui, tant que j'ai la voix
et que je peux encore croire en des dieux...
Je veux chanter aux pierres, à la terre, à l'eau,
au blé et au chemin que je foule.
La nuit, au ciel, à cette mer si nôtre,
et au vent qui le matin vient embrasser mon visage.
Je veux élever la voix,
pour une tempête,
pour un rayon de soleil,
ou pour le rossignol
qui doit chanter au crépuscule.
Ça fait vingt ans que j'ai vingt ans.
Vingt ans et j'ai encore de la force,
et je n'ai pas l'âme morte,
et je sens ma sang bouillir.
Ça fait vingt ans que j'ai vingt ans.
et le cœur, encore, s'emballe,
pour un moment d'aimer,
ou en voyant un enfant pleurer...
Je veux chanter l'amour. Au premier. Au dernier.
À celui qui te fait souffrir. À celui que tu vis un jour.
Je veux pleurer avec ceux qui se retrouvent tous seuls
et sans aucun amour passent dans ce monde.
Je veux élever la voix,
pour chanter aux hommes
qui sont nés debout,
qui vivent debout,
et qui meurent debout.
Je veux et je veux et je veux chanter
aujourd'hui tant que j'ai la voix.
Qui sait si je pourrai demain.
Ça fait vingt ans que j'ai vingt ans.
Vingt ans et j'ai encore de la force,
et je n'ai pas l'âme morte,
et je sens ma sang bouillir...
Escrita por: J. M. Serrat