Kubala
En Pelé eran en Pelé
i Maradona un i prou.
Di Stéfano era un pou
de picardia.
Honor i glòria als qui
han fet que brilli el sol
del nostre futbol
de cada dia.
Tots tenen els seus mèrits;
lo seu a cadascú,
però per mi ningú
com en Kubala.
Es prega al respectable silenci,
que pels qui no l'han gaudit
en faré cinc cèntims:
La para amb el cap,
l'abaixa amb el pit,
l'adorm amb l'esquerra,
travessa el mig camp
amb l'esfèrica
enganxada a la bota,
se'n va del volant
i entra en l'àrea gran
rifant la pilota,
l'amaga amb el cos,
empenta amb el cul
i se'n surt d'esperó.
Es pixa al central
amb un teva meva
amb dedicatòria
i la toca just
per posa-la en el
camí de la gloria.
Visca el coneixement
i l'alegria del joc
adornada amb un toc
de fantasia.
Futbol en colors,
bocada de 'gourmet',
punta de ganxet,
canyella fina.
La para amb el cap,
l'abaixa amb el pit,
l'adorm amb l'esquerra,
travessa el mig camp
amb l'esfèrica
enganxada a la bota,
se'n va del volant
i entra en l'àrea gran
rifant la pilota,
l'amaga amb el cos,
empenta amb el cul
i se'n surt d'esperó.
Es pixa al central
amb un teva meva
amb dedicatòria
i la toca just
per posa-la en el
camí de la gloria.
Permeteu-me glossar
la glòria d'aquests fets
com ho feien els grecs
uns anys enrera
amb la joia de qui
ha jugat al seu costat
i du el seu retrat
a la cartera.
La para amb el cap,
l'abaixa amb el pit,
l'adorm amb l'esquerra.
Kubala
En Pelé, c'était Pelé
et Maradona un et prou.
Di Stéfano, c'était un peu
de malice.
Honneur et gloire à ceux qui
ont fait briller le soleil
de notre foot
au quotidien.
Tous ont leurs mérites ;
chacun a son truc,
mais pour moi personne
comme Kubala.
On demande au respectueux silence,
que pour ceux qui ne l'ont pas vécu
je vais en faire un résumé :
Il la stoppe de la tête,
la fait descendre avec la poitrine,
l'endort avec la gauche,
traverse le milieu de terrain
avec le ballon
collé à la botte,
il sort du virage
et entre dans la grande surface
en jouant avec le ballon,
il la cache avec le corps,
pousse avec le cul
et s'en sort en talonnade.
Il se moque du défenseur
avec un petit jeu
dédicacé
et la touche juste
pour la mettre sur le
chemin de la gloire.
Vive la connaissance
et la joie du jeu
ornée d'une touche
de fantaisie.
Foot en couleurs,
bouchée de 'gourmet',
pointe de crochet,
cannelle fine.
Il la stoppe de la tête,
la fait descendre avec la poitrine,
l'endort avec la gauche,
traverse le milieu de terrain
avec le ballon
collé à la botte,
il sort du virage
et entre dans la grande surface
en jouant avec le ballon,
il la cache avec le corps,
pousse avec le cul
et s'en sort en talonnade.
Il se moque du défenseur
avec un petit jeu
dédicacé
et la touche juste
pour la mettre sur le
chemin de la gloire.
Permettez-moi de commenter
la gloire de ces faits
comme le faisaient les grecs
il y a quelques années
avec la joie de celui
qui a joué à ses côtés
et porte son portrait
dans son portefeuille.
Il la stoppe de la tête,
la fait descendre avec la poitrine,
l'endort avec la gauche.
Escrita por: J. M. Serrat