La Noia Que s'ha Posat a Ballar
Plou i fa sol.
No et faci dol mirar,
que ha bruixes que es pentinen,
i sargantanes que juguen a fet i a amagar,
i prodigis nous de trinca
que duu a la mà
la noia que s'ha posat a ballar.
Fugida d'un anunci de vermut.
Quin vent l'empeny...?
Quina veu li canta...?
Que el món és de ella,
balladora
sense parella.
Salta amunt i avall,
fa un tomb,
pica de mans
i als quatre vents s'obre de cames.
Alça al cel les mans i els ulls
contenta i entregada.
Salta amunt i avall,
fa un tomb,
pica de mans
i als quatre vents s'obre de cames.
Una noia s'ha posat a ballar
pel goig de trempar i riure
i perquè comença el temps
que ens queda per estimar.
Arremanga't el cor i deixa-la entrar,
la noia que s'ha posar a ballar.
Potser ella és massa per al meu poble vell
de cor feixuc, mancat de paraules,
on l'arc de Sant Martí
mai no ha estat rebut
així.
Salta amunt i avall,
fa un tomb,
pica de mans
i als quatre vents s'obre de cames.
Alça al cel les mans i els ulls
contenta i entregada.
Salta amunt i avall,
fa un tomb,
pica de mans
i als quatre vents s'obre de cames.
La Chica Que Se Puso a Bailar
Plou i fa sol.
No te hagas daño al mirar,
que hay brujas que se peinan,
y lagartijas que juegan a hacer y a esconder,
y prodigios nuevos de trinca
que lleva en la mano
la chica que se ha puesto a bailar.
Huida de un anuncio de vermut.
¿Qué viento la empuja...?
¿Qué voz le canta...?
Que el mundo es de ella,
bailarina
sin pareja.
Salta arriba y abajo,
da una vuelta,
aplaude
y a los cuatro vientos se abre de piernas.
Levanta al cielo las manos y los ojos
contenta y entregada.
Salta arriba y abajo,
da una vuelta,
aplaude
y a los cuatro vientos se abre de piernas.
Una chica se ha puesto a bailar
por el placer de vibrar y reír
y porque comienza el tiempo
que nos queda para amar.
Remángate el corazón y déjala entrar,
la chica que se ha puesto a bailar.
Tal vez ella es demasiado para mi pueblo viejo
de corazón cansado, falto de palabras,
donde el arco iris
nunca ha sido recibido
así.
Salta arriba y abajo,
da una vuelta,
aplaude
y a los cuatro vientos se abre de piernas.
Levanta al cielo las manos y los ojos
contenta y entregada.
Salta arriba y abajo,
da una vuelta,
aplaude
y a los cuatro vientos se abre de piernas.
Escrita por: J. M. Serrat