Tot És Gris
Tot és gris. Ho és el temps. Ho és el meu cor tan indecís. I darrere els vidres ho és el món que es perd qui sap on dins la boíra, aquest món incert. Tot és trist. Ho és el fred. Ho és el pensar que no t'he vist. I la vida que passa i jo me'n ric com d'un film antic fet de l'ombra d'aquell temps difunt. No em digueu el camí perdut més enllà d'aquest meu paradís, més enllà d'aquest gris absolut, d'aquest immens silenci. Tot és gris. Ho és el temps.
Ho és el meu cor tan indecís. I darrere els vidres ho és el món que es perd qui sap on dins la boíra, aquest món incert.
Todo es gris
Todo es gris. Es el tiempo. Es mi corazón tan indeciso. Y detrás de los cristales es el mundo que se pierde quién sabe dónde dentro de la niebla, este mundo incierto. Todo es triste. Es el frío. Es pensar que no te he visto. Y la vida que pasa y yo me río como de una película antigua hecha de la sombra de aquel tiempo difunto. No me digan el camino perdido más allá de este paraíso mío, más allá de este gris absoluto, de este inmenso silencio. Todo es gris. Es el tiempo. Es mi corazón tan indeciso. Y detrás de los cristales es el mundo que se pierde quién sabe dónde dentro de la niebla, este mundo incierto.