395px

When the Cold Arrives

Joan Manuel Serrat

Quan Arriba El Fred

Quan arriba el fred s'amaguen les roses i no es veuen noies riure pels carrers. Quan arriba el fred tot sembla morir-se, arbres sense fulles que et rebran, hivern. Quan arriba el fred s'adormen els homes, es tanquen les portes, se'n van els ocells. I amb el seu volar, te'n vas anar tu, buscant altra terra, buscant altra llum.
Només m'has deixat un poble desert. Quina tristor viure quan arriba el fred! Però s'acaba el fred i desperten els homes, els arbres, les bèsties, les flors de passeig. Quan els ocells tornen, en morir el fred, la blanca muntanya es vesteix de verd. Ara que has tornat, tot és diferent, la vida desperta, la vida desperta i la neu es va fonent...

When the Cold Arrives

When the cold arrives, the roses hide and you don't see girls laughing in the streets. When the cold arrives, everything seems to die, trees without leaves that greet you, winter. When the cold arrives, men fall asleep, doors close, birds fly away. And with their flight, you left, seeking another land, seeking another light.
You've only left me a deserted town. What sadness to live when the cold arrives! But the cold ends and men, trees, beasts, and flowers wake up. When the birds return, as the cold dies, the white mountain dresses in green. Now that you've returned, everything is different, life awakens, life awakens and the snow is melting...

Escrita por: