Quan Arriba El Fred
Quan arriba el fred s'amaguen les roses i no es veuen noies riure pels carrers. Quan arriba el fred tot sembla morir-se, arbres sense fulles que et rebran, hivern. Quan arriba el fred s'adormen els homes, es tanquen les portes, se'n van els ocells. I amb el seu volar, te'n vas anar tu, buscant altra terra, buscant altra llum.
Només m'has deixat un poble desert. Quina tristor viure quan arriba el fred! Però s'acaba el fred i desperten els homes, els arbres, les bèsties, les flors de passeig. Quan els ocells tornen, en morir el fred, la blanca muntanya es vesteix de verd. Ara que has tornat, tot és diferent, la vida desperta, la vida desperta i la neu es va fonent...
Cuando Llega El Frío
Cuando llega el frío las rosas se esconden y no se ven chicas riendo por las calles. Cuando llega el frío todo parece morir, árboles sin hojas que te reciben, invierno. Cuando llega el frío los hombres se adormecen, se cierran las puertas, se van los pájaros. Y con su volar, te fuiste tú, buscando otra tierra, buscando otra luz.
Solo me has dejado un pueblo desierto. ¡Qué tristeza vivir cuando llega el frío! Pero el frío se acaba y despiertan los hombres, los árboles, las bestias, las flores de paseo. Cuando los pájaros regresan, al morir el frío, la blanca montaña se viste de verde. Ahora que has vuelto, todo es diferente, la vida despierta, la vida despierta y la nieve se va derritiendo...