395px

Canción del Amor Efímero

Joan Manuel Serrat

Cançó De L'Amor Efímera

O bella inconeguda passatgera del tram qui tens un posat rosa i un esguard ple de sol; que mostres una sina cobertora del dol i et vesteixes, discreta, la bruseta d'estam.
O bella inconeguda que ets menuda i audaç i que sense companya t'arrisques a la platja i no tems l'escomesa del fillol qui s'assatja al domeny de les ones i te'n prega el teu braç. O bella inconeguda que en sentir la malícia de les ullades frèvoles, tota t'has commogut... tancades les oïdes a mots que el vent s'ha endut, boi sospirant potser pel goig d'una carícia. O bella inconeguda, del tram t'he vist baixar -i avui t'he somiada i et somiaré demà-.

Canción del Amor Efímero

Oh bella desconocida pasajera del tranvía que tienes un gesto rosado y una mirada llena de sol; que muestras una señal cubierta de dolor y te vistes, discreta, la blusa de estambre.
Oh bella desconocida que eres menuda y audaz y que sin compañía te arriesgas en la playa y no temes el acercamiento del joven que se divierte en el dominio de las olas y te pide tu brazo. Oh bella desconocida que al sentir la malicia de las miradas frívolas, toda te has conmovido... cerrando los oídos a palabras que el viento se ha llevado, quizás suspirando por el placer de una caricia. Oh bella desconocida, te vi bajar del tranvía -y hoy te he soñado y te soñaré mañana-.

Escrita por: Joan Salvat Papasseit