El Melic
Rodó melic, formós pessic de llevadora al ventre llis, clotet castís que el sol enyora. Té la virtut de ser menut i no fer nosa.
Com a adjectiu decoratiu, no hi ha altra cosa. Ja és el que té tot el paper al moment de néixer. Un es fa gran i ell, sempre infant, es nega a créixer. La gravetat li ha confiat tot l'equilibri del cos humà, que sempre està en desequilibri. Porteu-lo net, és el braç dret, la consciència. Si el porteu brut, serà el taüt de la innocència. Rodó melic, el millor amic meu i dels altres. Fins cap al cel sempre fidel vindrà amb nosaltres.
El Ombligo
Rodó ombligo, hermoso pedacito de partera en el vientre liso, pequeño y puro ombligo que el sol añora. Tiene la virtud de ser pequeño y no molestar.
Como adjetivo decorativo, no hay otra cosa. Ya es lo que tiene todo el papel al momento de nacer. Uno crece y él, siempre infantil, se niega a crecer. La gravedad le ha confiado todo el equilibrio del cuerpo humano, que siempre está en desequilibrio. Llévenlo limpio, es el brazo derecho, la conciencia. Si lo llevan sucio, será el ataúd de la inocencia. Rodó ombligo, mi mejor amigo y el de los demás. Hasta el cielo siempre fiel vendrá con nosotros.