Alè
Ara que els meus ulls entreveuen
la serenor del meu capvespre
aprenc certesa en la veritat
que abans endevinava:
Jo només tinc un desig d'amor,
un poble i una barca.
De tants ahirs que s'esllavissen
guardo regals que ni esperava
petxines plenes de bells tresors,
dolors que em fan mestratge,
que amb avarícia d'infant voraç
aplego en l'equipatge,
però només tinc un desig d'amor,
un poble i una barca.
Desig d'amor per no perdre mai
el plaer d'enamorar-te,
un poble que em deixi compartir
la joia d'estimar-se
i una barqueta, per si la mar
la mort volgués donar-me.
Que amb això em basta
si amb mi tinc els astres,
astres càlids que em són lleials,
que de nit veig en el cel
i de dia en tots vosaltres.
I tot passant les primaveres
la vida haurà de despullar-me
d'inútils túniques per al camí que
duu cap a l'essència
on només cal un desig d'amor,
un poble i una barca...
Arribar nu de formes vanes
al gest adust que tot ho acaba,
havent entès que per tant d'amor
la fi vols amagar-me.
Llavors potser si el cos m'ho permet,
et deixaré enganyar-me.
Me n'aniré amb un desig d'amor,
un poble i una barca.
Desig d'amor per no perdre mai
el plaer d'enamorar-te,
un poble que em deixi compartir
la joia d'estimar-se
i una barqueta, per si la mar
la mort volgués donar-me.
Digueu-els-hi estrelles!
Mátia, Mátia einai t'astéria!
Chiamateli astri!
Llamadles luceros!
Kacvkib! Etoiles! Ko àbim!
Digueu-els-hi estrelles!
Alè
Ahora que mis ojos vislumbran
la tranquilidad de mi atardecer
aprendo certeza en la verdad
que antes intuía:
Solo tengo un deseo de amor,
un pueblo y una barca.
De tantos ayeres que se deslizan
guardo regalos que no esperaba
conchas llenas de bellos tesoros,
dolores que me hacen sabio,
que con avidez de niño voraz
recojo en el equipaje,
pero solo tengo un deseo de amor,
un pueblo y una barca.
Deseo de amor para no perder nunca
el placer de enamorarte,
un pueblo que me permita compartir
la alegría de amarse
y una barquita, por si el mar
la muerte quisiera darme.
Con eso me basta
si tengo conmigo a los astros,
astros cálidos que me son leales,
que de noche veo en el cielo
y de día en todos ustedes.
Y pasando las primaveras
la vida tendrá que despojarme
de inútiles túnicas para el camino que
conduce a la esencia
donde solo hace falta un deseo de amor,
un pueblo y una barca...
Llegar desnudo de formas vanas
al gesto adusto que todo lo acaba,
habiendo entendido que por tanto amor
quieres esconderme.
Entonces quizás si el cuerpo me lo permite,
te dejaré engañarme.
Me iré con un deseo de amor,
un pueblo y una barca.
Deseo de amor para no perder nunca
el placer de enamorarte,
un pueblo que me permita compartir
la alegría de amarse
y una barquita, por si el mar
la muerte quisiera darme.
¡Decidles estrellas!
Mátia, Mátia einai t'astéria!
¡Llamadles astros!
¡Llamadles luceros!
¡Kacvkib! ¡Etoiles! ¡Ko àbim!
Decidles estrellas!