395px

Ese barco

Lluís Llach

Aquell vaixell

No em cal per dir-te amor
ni el bell estel ni una rosa
ni oferir-te aquella flor
que del jardí és la més roja.

Vull l'amor silent
que, segur i valent,
trenca les cadenes per anar al ponent
i no té por a les penes
ni al destí cruent.
Així serà el teu, així serà el meu.

No em cal per dir-te amor
l'empar melós de la nit fosca,
ni em cal obrir el teu cor
mentre m'esmunyo entre les obres.

Vull l'amor silent...

No em cal per dir-te amor
ni el blau del mar ni aquelles ones
que es desfan en deu mil brots
en esclatar contra les roques.

Vull aquell vaixell
que, segur i valent,
trenca les tempestes
i se'n va al ponent
i no té por als vespres
ni al llampec roent.
Així serà el teu, així serà el meu.

Ese barco

No necesito decirte amor
ni la bella estrella ni una rosa
ni ofrecerte aquella flor
que del jardín es la más roja.

Quiero el amor silente
que, seguro y valiente,
rompe las cadenas para ir al poniente
y no teme a las penas
ni al destino cruel.
Así será el tuyo, así será el mío.

No necesito decirte amor
el amparo meloso de la noche oscura,
no necesito abrir tu corazón
mientras me deslizo entre las sombras.

Quiero el amor silente...

No necesito decirte amor
ni el azul del mar ni esas olas
que se deshacen en mil brotes
al estallar contra las rocas.

Quiero ese barco
que, seguro y valiente,
rompe las tempestades
y se va al poniente
y no teme a las noches
ni al relámpago voraz.
Así será el tuyo, así será el mío.

Escrita por: