Bressol de tots els blaus
El meu amic el mar
té la calma d'un déu adormit,
quan la meva nau busca recer
a l'illa del seu pit.
El meu amic el mar
té el coratge d'un déu exaltat,
i quan s'omple d'aire el meu velam
seguim un joc incert.
I, tanmateix, potser
el gep de l'onada acabarà
amb tot el meu somni desitjós
d'anar a aquell port d'atzars.
El meu amic el mar
és l'immens bressol de tots els blaus,
i en el seu va-i-vé de so i color
aprenc el poc que tinc.
És per això que mai
no em podré allunyar del seu batec,
i fidel viuré amarinat
fins acabat el vent.
Cuna de todos los azules
Mi amigo el mar
tiene la calma de un dios adormecido,
cuando mi nave busca refugio
en la isla de su pecho.
Mi amigo el mar
tiene el coraje de un dios exaltado,
y cuando se llena de aire mi velamen
seguimos un juego incierto.
Y, sin embargo, tal vez
el golpe de la ola acabará
con todo mi sueño deseoso
de ir a aquel puerto de azar.
Mi amigo el mar
es la inmensa cuna de todos los azules,
y en su vaivén de sonido y color
aprendo lo poco que tengo.
Es por eso que nunca
podré alejarme de su latido,
y fiel viviré marinado
hasta que se acabe el viento.