Cal que neixin flors a cada instant
Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.
No esperem el blat
sense haver sembrat,
no esperem que l'arbre doni fruits sense podar-lo;
l'hem de treballar,
l'hem d'anar a regar,
encara que l'ossada ens faci mal.
No somnien passats
que el vent s'ha emportat.
Una flor d'avui es marceix just a l'endemà.
Cal que neixin flors a cada instant.
Fe no és esperar...
Enterrem la nit,
enterrem la por.
Apartem els núvols que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar,
el camí és llarg
i ja no tenim temps d'equivocar-nos.
Cal anar endavant
sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant.
Qu'il naisse des fleurs à chaque instant
La foi n'est pas d'attendre,
la foi n'est pas de rêver.
La foi, c'est un combat pénible pour aujourd'hui et pour demain.
La foi, c'est un coup de faux,
la foi, c'est tendre la main.
La foi, ce n'est pas vivre d'un souvenir passé.
On n'attend pas le blé
sans avoir semé,
on n'attend pas que l'arbre donne des fruits sans l'avoir taillé ;
on doit le travailler,
on doit l'arroser,
même si la douleur nous fait mal.
On ne rêve pas de passés
que le vent a emportés.
Une fleur d'aujourd'hui se fane juste le lendemain.
Il faut qu'il naisse des fleurs à chaque instant.
La foi n'est pas d'attendre...
Enterrons la nuit,
enterons la peur.
Éloignons les nuages qui nous cachent la clarté.
On doit y voir clair,
le chemin est long
et on n'a plus le temps de se tromper.
Il faut avancer
sans perdre le rythme.
Il faut arroser la terre avec la sueur du dur travail.
Il faut qu'il naisse des fleurs à chaque instant.