Corrandes d'exili
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir res...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).
Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna , que l'esguerra.
Abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarona amb l'espatlla.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
«Com el Vallés no hi ha res.»
Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la plana un tenderol
que batega com una ala.
Una esperança desfeta,
una recança infinita,
i una pàtria tan petita
que la somio completa.
Running into exile
One night of full moon
we crossed the ridge,
slowly, without saying anything...
If the moon was full
so was our sorrow.
My beloved accompanies me
with dark skin and heavy air
(like a Mother of God
found in the mountain).
For the war to forgive us,
that stains us, that warms us.
Before crossing the line,
I kneel and kiss the land
and caress it with my shoulder.
In Catalonia I left
the day of my departure
half a life half asleep;
the other half came with me
to not leave me lifeless.
Today in the lands of France
and tomorrow maybe further,
I will not die of longing
but live of longing.
In my land of Vallès
three hills form a ridge,
four pines a dense forest,
five quarters too much land.
"There is nothing like Vallès."
May the pines surround the cove,
the hermitage on top of the hill;
and in the plain a clothesline
that flutters like a wing.
A shattered hope,
an infinite resentment,
and a homeland so small
that I dream it complete.