Despertar
Obrir els finestrons i esperar un nou dia,
i trobar altre cop entelats els vidres,
com aquests meus ulls, que sovint obliden
que encara hi ha llum per a adreçar la vida.
He d'esborrar les nits de ràbia i de feblesa.
He d'esborrar el pensar que sempre ens toca perdre,
mirar molt més enllà d'aquesta boira espessa.
He d'aprendre a lluitar sense tenir cap eina.
I el pas del temps, hores repetides,
va llaurant la pell cada cop menys lliure.
Sense guanyar res, perdre un tros de vida,
i anar cap al llit fent veure que es somnia.
He d'esborrar les nits de ràbia i de feblesa...
I aquesta cadira coixa i atrotinada,
els vells finestrons i la llarga escala
són la gran mentida, perdre l'esperança.
Per això m'aixeco ara que puc encara.
He d'esborrar les nits de ràbia i de feblesa...
Despertar
Abrir las ventanas y esperar un nuevo día,
y encontrar una vez más los cristales empañados,
como mis ojos, que a menudo olvidan
que aún hay luz para enderezar la vida.
Debo borrar las noches de rabia y debilidad.
Debo borrar el pensar que siempre nos toca perder,
mirar mucho más allá de esta densa niebla.
Debo aprender a luchar sin tener ninguna herramienta.
Y el paso del tiempo, horas repetidas,
va labrando la piel cada vez menos libre.
Sin ganar nada, perder un pedazo de vida,
y dirigirme hacia la cama fingiendo que se sueña.
Debo borrar las noches de rabia y debilidad...
Y esta silla coja y desvencijada,
las viejas ventanas y la larga escalera
son la gran mentira, perder la esperanza.
Por eso me levanto ahora que aún puedo.
Debo borrar las noches de rabia y debilidad...