Era el segle XIX
El seu nom: Joan Serra
Bandoler per vocació
El seu mot: En La Pera
Li agradava la sang
Ben fresca i ben nova
Per ferides brollant
Embrutint la roba
Se sentien cridar
A les víctimes boges
Per la por i el dolor
Pietat, pietat!
No em mateu
Jo tinc dos fills i una esposa
Us daré tot mon diner
Però no em claveu eixa daga
No em mateu
Us demano per ma mare!
Reseu l'últim 'Crec en Déu'
Pietat, pietat!
I poc a poc
Aclavantli punyalades
El seu mot era en La Pera
Bandoler per vocació
L'endemà
Davant la Verge del Carme
Hi ha un home que està pregant
De dos ciris encén la flama
I així
Per camins i muntanyes
Se senten els forts crits
De la gent que La Pera mata
No em mateu
Jo tinc dos fills i una esposa
Us daré tot mon diner
Però no em claveu eixa daga
No em mateu
Us demano per ma mare!
Reseu l'últim 'Crec en Déu'
Pietat, pietat!
I altre cop
La Verge te una pregària
I per l'ànima d'un mort
Dos ciris ja tenen flama
Però, en Joan Serra
Avui ja no ha tingut sort
Dos soldats l'han agafat
I ara resta entre barrots
I tothom de bon matí
Veu la forca preparada
En La Pera dóna un crit
És l'última pregària
Quan jo sigui ben mort
I penjat de l'alta forca
I defalleixi mon cor
I m'aneu a posar a la fosa
Que algú resi una pregària
Davant la Verge del Carme
I que dos ciris tinguin flama
Ningú
Ho va fer