El dia
Deixa la por,
la nit ha mort
i de les branques dels pins vessen tonades.
L'aire, el mar i el sol,
mils d'ocells els canten,
la nit s'ha mort.
La tristesa ens rebla a la terra,
però ens deixa prendre
la fruita amb la mà.
La tristesa és una bandera
que ens dóna més força
per aixecar el cap.
Escolta el clam,
escolta el pas
de tot un poble que es desperta a trec d'alba,
perquè sap cap on va.
L'or del blat oneja,
prepara la falç.
La tristesa ens rebla a la terra,...
però ens deixa prendre
la fruita amb la mà.
La tristesa és una bandera
que ens dóna més força
per aixecar el cap.
Escolta el so,
la veu del tro,
riu-te'n ja de la por i de la vergonya,
no caminis cap cot.
Ocells de llum canten,
la nit s'ha mort.
El día
Deja la noche,
la noche ha muerto
y de las ramas de los pinos brotan melodías.
El aire, el mar y el sol,
miles de pájaros les cantan,
la noche ha muerto.
La tristeza nos clava en la tierra,
pero nos permite tomar
la fruta con la mano.
La tristeza es una bandera
que nos da más fuerza
para levantar la cabeza.
Escucha el clamor,
escucha el paso
de todo un pueblo que despierta al amanecer,
porque sabe hacia dónde va.
El oro del trigo ondea,
prepara la hoz.
La tristeza nos clava en la tierra,...
pero nos deja tomar
la fruta con la mano.
La tristeza es una bandera
que nos da más fuerza
para levantar la cabeza.
Escucha el sonido,
la voz del trueno,
ríete ya del miedo y de la vergüenza,
no camines con miedo.
Pájaros de luz cantan,
la noche ha muerto.